El (Ter)annà d’un territori industrialitzat: dels molins a les grans colònies industrials

Resumen

Al 1824 es té constància a Torelló del primer molí hidràulic per a moldre el blat que canvia la seva concessió de l’aigua per a utilitzar-la per cardar la llana i el cotó. Aquell mateix any ja es troben diferents concessions per utilitzar les aigües per a una fàbrica tèxtil a Roda de Ter i a Manlleu. És a partir d’aquest moment quan durant els pròxims 150 anys, el Ter passa a ser colonitzat en tot el seu recorregut per fàbriques que acabarien transformant el territori i el paisatge. La industrialització del Ter va comportar unes 29 colònies industrials i 37 fàbriques tèxtils (BAYON 2005), a més de noves vies de comunicació, el ferrocarril, nous habitatges, ponts i canals, que van transformar i canviar un territori eminentment rural. El resultat és un dels rius més densificats i amb una distribució en el territori de petites taques disperses. La conca fluvial del Ter, des de l’edat mitjana ja era una vall poblada i treballada per pagesos i camperols. Quan la indústria vol implantar-se a la vall, no es troba amb un territori erm. L’agricultura deixa unes preexistències que condicionaran la posició de les noves fàbriques. Per tant, un projecte territorial basat en l’ús de l’aigua i el rendiment econòmic que s’inicia amb la posició d’aquestes preexistències de l’agricultura en el territori del Ter. Un patrimoni que també s’ha de tenir present en la història de la indústria. Tot aquest patrimoni, ja no té una funció industrial; no és només un rastre de la història i de la identitat del lloc, sinó que és també una oportunitat per a seguir construint un futur per al territori. Aquest article forma part d’una investigació que pretén explicar com van succeir aquests canvis i perquè en el Ter tenen un tarannà diferent.