Arquitectura escolar per a l’educació primària: un estudi del cas d’Uruguai

Resum

Globalment, hi ha aportacions importants en l’àmbit de l’arquitectura escolar amb experiències destacades de vincle entre arquitectura i educació. L’Uruguai té instàncies que mostren relacions entre la resposta arquitectònica dels espais escolars i les tendències d’ensenyament, influïdes pels moviments educacionals. Aquest treball presenta les tendències arquitectòniques més significatives del segle XX a l’actualitat. El principi del segle XX es caracteritza per canvis profunds en les polítiques educatives de la mà de reformes educatives que provoquen transformacions en la concepció de l’espai escolar. A la primera meitat del segle XX el sistema educatiu és qüestionat a Llatinoamèrica, fruit de les idees de l’Escola Nova que sorgeixen a Europa i als Estats Units. L’espai escolar es concep espacialment com a pavellons al verd i en relació directa amb l’exterior. Les idees arquitectòniques de la segona meitat del segle XX es basen en el disseny escolar sistemàtic que prioritza la utilització de prototips, la definició d’àrees mínimes i la prefabricació per construir de forma ràpida i complir els plans de construcció massius. El començament del segle XXI és marcat per la introducció de noves polítiques educatives i tecnologies de la informació on es discuteix la necessitat de repensar les pràctiques projectuals. La investigació va dirigida a la discussió sobre la teoria del disseny arquitectònic i la influència de fenòmens pedagògics en les solucions arquitectòniques escolars. D’aquesta manera, busca contribuir amb investigacions que permetin donar llum sobre l’arquitectura educativa a la regió.