Insatisfacció residencial post-relocalització d'assentaments informals en habitatges socials: una revisió sistemàtica de la literatura

Resum

Recerques en països del sud global han trobat alts nivells d'insatisfacció entre les persones re-localitzades d'assentaments informals en habitatges socials, malgrat que en els nous hàbitats existeixen regularment millors condicions bàsiques d'habitabilitat. Donada aquesta aparent contradicció i davant la falta de revisions bibliogràfiques sobre aquest tema, l'objectiu és establir les raons de la insatisfacció mitjançant la revisió sistemàtica qualitativa de la literatura recent sobre el tema. Seguint la guia “Preferred reporting items for systematic reviews and meta-analyses”, PRISMA, es van identificar i van examinar articles científics publicats entre 2010 i 2021 en les bases de dades Scopus, Web of Science, Scielo, J-Stage i Doaj. Per a l'anàlisi dels 94 articles triats es va utilitzar el mètode comparatiu constant. Els resultats mostren que les principals causes d'insatisfacció són: problemes de mobilitat i dèficit d'equipaments, espai públic i comerç; escasses oportunitats d'ocupació, disminució de les relacions socials, conflictes veïnals i inseguretat; insuficient àrea, productivitat, qualitat material i confort dels habitatges; administració i manteniment deficients i despeses insuportables. Aquests problemes obeeixen essencialment a la segregació socioespacial dels nous hàbitats, encara que també semblen estar relacionats de manera important amb la seva tipologia residencial (unifamiliar – multifamiliar). Per a moltes llars relocalitzades tals desajustaments entre les condicions del nou entorn residencial i les seves necessitats i patrons de qualitat tenen major rellevància que les millores allí aconseguides.