Protectors antigraffiti en paraments de terra: anàlisi de riscos hídrics

Resum

Actualment existeixen al mercat gran varietat de productes antigraffiti de diferent naturalesa química, permanents (polixiloxans, silicats, poliuretans, polímers fluorats, nanocompostos, etc.) i no permanents (parafines, acrilats i polisacàrids), com a revestiment protector de monuments davant del fenomen del graffiti vandàlic. Tots tenen una acció hidrofugant sobre el substrat que s’apliquen però que, en el cas específic dels paraments de terra, degut a les propietats intrínseques del material argilós que el conformen i a l’alta proporció d’aquest en la seva composició (sup. 20%), pot impossibilitar l’eliminació de l’aigua retinguda al seu interior en crear-se una barrera impermeable a la superfície. D’altra banda, l’elevat caràcter higroscòpic de l’argila, amb absorció o desorció d’humitat depenent de l’HR de l’ambient, pot provocar una retracció/dilatació als diferents estrats i la conseqüent formació d’esquerdes. L’estudi realitzat -segons normes UNE- de les corbes d’absorció d’aigua per capil·laritat en provetes de tova a intervals controlats de temps, així com de desorció d’aquesta, ha permès determinar el comportament de la tova davant d’aquest fenomen quan està protegit superfície per un antigrafit dels dos grups analitzats. Així mateix, a través de la Microscòpia Electrònica de Barrido (SEM-EDX) s’han observat les modificacions que pateix l’estrat superficial degut al caràcter higroscòpic del suport. El diagnòstic final ha determinat que la protecció antigraffiti en paraments de terra resulta extremadament perillosa quan hi ha una aportació elevada d’humitat.