La planificació universitària a Àfrica a través de la investigació: el disseny urbanístic-arquitectònic del Campus UAN com un complex educatiu innovador

Resum

La planificació urbanística-arquitectònica d’un campus, en clau de qualitat, es nodreix tant d’un procés previ de recerca en la cultura local com d’un altre que explori les tipologies espacials més transcendents generades a l’evolució secular de les universitats, així com l'estudi de les circumstàncies locals. Aquestes dinàmiques han estat presents a la gènesi d’un cas recent situat a l’Àfrica, que s'exposa en aquest text: la planificació del nou campus de la Universitat Agostinho Neto. Seguint una metodologia predeterminada intencionada, la primera estratègia de recerca científica es va centrar en l'estudi d'arquitectures vernacles i formes d'assentaments humans primitius a Angola, perquè la ideació morfològica estigués arrelada a la cultura local; un dels formats que van inspirar patrons espacials va ser el "kimbo". La segona línia de recerca científica definida en l’aproximació metodològica preliminar va explorar les tipologies universitàries que s’han distingit històricament per la seva excel·lència. De la dilatada herència de pautes compositives que han estat emprades als complexos dedicats a l’Educació Superior en destaca el quadrangle. La tercera línia de recerca científica explora els condicionants acadèmics i geogràfics del projecte a Luanda. La feina explica com la planificació del Campus UAN es va inspirar en els resultats dels tres processos d'indagació. Finalment, s’enuncien certes conclusions, entre les quals cal destacar la validesa de la metodologia emprada, així com la potencial extrapolació del procés de disseny dut a terme a altres possibles projectes d’Educació Superior.