El verd urbà des del punt de vista ambiental, social i de la salut: polítiques urbanes convergents

Resum

En el segle i mig transcorregut des del naixement de la disciplina urbanística, la inclusió de vegetació a les ciutats ha estat un dels assumptes abordats més determinants. Al llarg d'aquest lapse han sorgit teories de diversa índole i s'han implementat solucions de diferent calat amb paràmetres de disseny recurrents, però que responen a arguments dispars. Aquest treball tracta de determinar quins paràmetres de planejament i ordenació dels espais verds urbans s'han proposat, des de la teoria i pràctica urbanística occidental, en cinc etapes històriques, per a abordar els problemes urbans de la salut, els impactes ambientals i la integració social. Per a això, es realitza una revisió bibliogràfica narrativa i es comparen discursos i propostes amb bases teòriques similars, malgrat provenir de diferents moments històrics i contextos socioculturals diversos. A la vista de les anàlisis realitzades, poden detectar-se sinergies entorn de cinc paràmetres de planificació i disseny recurrents: quantitat de verd, distribució dels espais, diversitat de tipus, relació o connectivitat entre ells i qualitat del disseny interior. Paràmetres que han tractat d'aconseguir-se mitjançant diferents estratègies i per diferents motius, però que, malgrat això es mantenen presents al llarg de tot el període estudiat. Aquests resultats indiquen que existeix un ric i extens corpus disciplinar en la cultura urbanística occidental que, ordenat i categoritzat, pot servir d'eina per a consolidar criteris d'intervenció destinats a aconseguir una ciutat saludable, sostenible i inclusiva.