El pensament gràfic en la metodologia projectual de Carlo Scarpa

Resum

Carlo Scarpa, considerat un dels mestres de l’arquitectura moderna de la segona meitat del segle XX, conjuga arquitectura i disseny mitjançant una metodologia projectual que prioritza la reflexió gràfica davant la inspiració immediata. El seu procés creatiu escrupolós es reflecteix en la documentació gràfica de l’arquitecte que, progressivament, s’ha anat concentrant a l’arxiu d’arquitectura del MAXXI de Roma. Els aproximadament trenta mil documents de l’arxiu permeten entendre i seqüenciar el procés projectual, que utilitzava el dibuix com a eina central creativa i de reflexió. Aquest article pretén aprofundir en el procés de pensament creatiu, analitzant les tècniques i els procediments gràfics que l’arquitecte venecià va utilitzar a l’hora d’abordar el disseny dels seus projectes, així com la seva evolució durant els anys de professió. La investigació va requerir l’estudi comparatiu dels documents gràfics i va revelar exemples inèdits que il·lustren l’essència del plantejat. Per ordenar idees i seqüència evolutiva del seu mètode, es va recórrer a l’anàlisi d’escrits rellevants, entrevistes i transcripcions de les classes, ordenant cronològicament els documents gràfics per poder evidenciar els canvis suscitats al llarg del temps. D’aquesta anàlisi es conclou que Scarpa presenta una sensibilitat creativa única, guiada per una recerca de la perfecció que el portarà a un nivell de depuració i sofisticació del mètode projectual en què destaca la capacitat per fer servir el dibuix com a instrument de pensament, disseny i comunicació.