Equipaments socioculturals i sistemes arquitectònics resilients: la Cable Factory i Can Batlló

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.5821/ace.19.57.12681

Paraules clau:

arquitectura resilient, indeterminació espacial, espai en brut, espai-lliure

Resum

La resiliència en l’àmbit de la planificació espacial contribueix al desenvolupament sostenible dels sistemes socioespacials i afronta els efectes imprevisibles del canvi climàtic en les àrees urbanes. Aquest article analitza l’arquitectura resilient mitjançant la comparació de dos casos d’estudi: els antics complexos industrials transformats en equipaments socioculturals de la Cable Factory a Hèlsinki i de Can Batlló a Barcelona. Mitjançant una metodologia de teoria fonamentada, aquesta investigació combina tres mètodes inductius per a la recopilació de dades: entrevistes semiestructurades, recerca observacional i recerca secundària. L’objectiu del treball és definir unes propietats i característiques que facilitin la construcció d’un marc teòric en arquitectura resilient des d’un enfocament de resiliència evolutiva i, així, contribuir a la projecció de ciutats resilients. Gràcies a la planificació de la indeterminació espacial, s’identifiquen les propietats resilients de persistència, adaptació i transformació en els sistemes arquitectònics d’ambdós casos. Els resultats mostren 16 característiques resilients que s’integren en les dimensions espacial, social i temporal. Així mateix, es distingeixen dues categories d’espai indeterminat: l’espai en brut a la Cable Factory i l’espai-lliure a Can Batlló. Es conclou que els espais indeterminats ofereixen llibertat d’apropiació i permeten afrontar l’obsolescència i el canvi d’ús mitjançant la possibilitat d’evolució i la flexibilitat.

Biografies de l'autor/a

Fèlix Breton, Universitat de Girona

Roses, 1994. Doctor arquitecte amb menció internacional per la Universitat de Girona (2023). Integrant del grup de recerca 'Arquitectura i Territori' de la UdG i professor substitut a l'àrea de Composició Arquitectònica del grau en Estudis d'Arquitectura de la UdG. El 2020, va realitzar una estada com a investigador visitant a la School of Arts, Design and Architecture d'Aalto University (Finlàndia). Ha exposat a diversos congressos internacionals com 'Grand Projects' el 2021 o 'Fonaments i pràctica de la ciutat sostenible' el 2019. Va participar a la Biennal d'Arquitectura de Venècia de 2018, dins de l'exposició 'RCR. Somni i Natura' al Pavelló de Catalunya. Guardonat amb Menció Honorífica per la seva tesi doctoral ‘Arquitectura resilient al segle XXI. Construint una teoria a través de vuit casos europeus al premi Humanitats i Arts 2023, atorgat per la Reial Acadèmia de Doctors d'Espanya.

Marisa García-Vergara, Universitat de Girona

Uruguai, 1965. Doctora per la UPC (2006), professora Serra Húnter de Composició Arquitectònica a la Universitat de Girona (2008). Ha publicat a The Journal of Architecture, 26-8, 2021; Estudis de l'Hàbitat, 19, 2021; Histories of Postwar Architecture, 4, 2019; Crossing Frontiers: International networks of Spanish architecture (1939-1975), Asimètriques, Iniciativa Digital Politècnica, 2021.

Descàrregues

Publicades

2025-02-28

Número

Secció

Secció de Tesis i Tesines