Equipaments socioculturals i sistemes arquitectònics resilients: la Cable Factory i Can Batlló

Resum

La resiliència en l’àmbit de la planificació espacial contribueix al desenvolupament sostenible dels sistemes socioespacials i afronta els efectes imprevisibles del canvi climàtic en les àrees urbanes. Aquest article analitza l’arquitectura resilient mitjançant la comparació de dos casos d’estudi: els antics complexos industrials transformats en equipaments socioculturals de la Cable Factory a Hèlsinki i de Can Batlló a Barcelona. Mitjançant una metodologia de teoria fonamentada, aquesta investigació combina tres mètodes inductius per a la recopilació de dades: entrevistes semiestructurades, recerca observacional i recerca secundària. L’objectiu del treball és definir unes propietats i característiques que facilitin la construcció d’un marc teòric en arquitectura resilient des d’un enfocament de resiliència evolutiva i, així, contribuir a la projecció de ciutats resilients. Gràcies a la planificació de la indeterminació espacial, s’identifiquen les propietats resilients de persistència, adaptació i transformació en els sistemes arquitectònics d’ambdós casos. Els resultats mostren 16 característiques resilients que s’integren en les dimensions espacial, social i temporal. Així mateix, es distingeixen dues categories d’espai indeterminat: l’espai en brut a la Cable Factory i l’espai-lliure a Can Batlló. Es conclou que els espais indeterminats ofereixen llibertat d’apropiació i permeten afrontar l’obsolescència i el canvi d’ús mitjançant la possibilitat d’evolució i la flexibilitat.