Habitatge compartit i immigració: l’existència d’un mercat de (sub)arrendament dual a Barcelona

Resum

L'habitatge compartit com a opció residencial està actualment molt estès, especialment a les grans ciutats, on el cost excessiu de l'habitatge genera una gran part de població residencialment exclosa. Per al 2022, els nascuts a l'estranger residents a la regió de Barcelona ascendien al 28,5%, convertint-se en actors clau en les dinàmiques demogràfiques, residencials i urbanes actuals. Durant les primeres etapes del procés dinserció residencial, l'habitatge compartit, procedent de mercats residencials informals, és un règim de tinença comuna. L'objectiu principal de l'estudi és analitzar la relació entre la població nascuda a l'estranger i l'oferta d'habitacions de lloguer a Barcelona. Atesa l'absència d'estadístiques oficials sobre habitatge compartit, es fa una anàlisi quantitativa i espacial a escala de secció censal. S'utilitzen dades obtingudes de la web Idealista.com, combinades amb variables sociodemogràfiques de fonts oficials. Aquesta informació s'analitza fent servir l'índex Local Moran's I i el mètode de clústers K-Means. Els resultats mostren que el nombre d'anuncis està correlacionat positivament amb la presència d'immigrants i, a les zones on convergeixen les dues variables, apareixen dues dinàmiques diferenciades. A la zona centre de Barcelona, que concentra les principals activitats turístiques i d'oci de la ciutat, les habitacions tenen preus més elevats i la majoria dels immigrants del Nord Global s'hi localitzen mentre que, a la perifèria, els preus de les habitacions estan per sota de la mitjana i gairebé tota la població nascuda a l'estranger procedeix del Sud Global.