Fronteres de gentrificació. Privilegi, despossessió i geografies juvenils al centre de la Ciutat de Mèxic

Resum

Aquest article examina els “efectes de frontera” generats pels processos de gentrificació i renovació urbana al centre de la Ciutat de Mèxic, amb un enfocament particular a les geografies juvenils de l'Alcaldia Cuauhtémoc. Des d´una perspectiva etnogràfica i cartogràfica, s´analitza com les joventuts experimenten, encarnen i resignifiquen les transformacions urbanes en un territori marcat per la desigualtat. A partir d'exercicis de mapeig i relats territorials realitzats amb joves que habiten a les colònies Roma i Doctors, s'identifiquen escales espacials no fixes, sinó mòbils i permeables, que revelen contrastos entre el privilegi i la despossessió, la seguretat i l'amenaça, el cosmopolitisme i l'estigmatització. Amb el treball de camp es mostra que la gentrificació i la renovació urbana no constitueixen processos totalitzants als barris on s'instal·len, sinó més aviat fenòmens disparats que es manifesten en estils de vida, reconeixements socials, límits simbòlics i pràctiques quotidianes. En aquest context, els joves construeixen narratives cartogràfiques que donen compte de fronteres urbanes viscudes com a “espais extrems”, on l'expansió material i simbòlica de la Roma sobre la doctora activa noves formes d'injustícia espacial. L'estudi argumenta que aquestes fronteres no només separen, sinó que també articulen relacions conflictives i desiguals, reconfigurant el territori com a camp de disputa generacional i política. Així, les joventuts no són simples espectadores del procés de renovació urbana sinó agents actius que, mitjançant les seves trajectòries i apropiacions de l'espai, evidencien les tensions, les resistències i les possibilitats de reconfiguració en aquest centre urbà en transformació.