Ruptures, imaginaris, utopies: aportació a la visió crítica de l’arquitectura i la ciutat

Resum

En aquest document es realitza una reflexió sobre la teoria de l’arquitectura en un moment en el qual l’arquitectura i l’urbanisme estan immersos en processos de mercat global i consum, està col•limada de símbols monopolis formals i estructurals, que produeixen unes dinàmiques en els extrems de les quals es produeixen asimetries que deriven en la dualitat probresa-riquesa, inclusió-exclusió, estètica-ètica. Aquest anàlisi deriva en la comprensió de que l’arquitectura, en el fet històric, forma part de la autogeneració de la societat i expressa, en la manifestació física, la complexitat de les contradiccions socials. És, per tant, la síntesi estètico-tècnica, social-històrica, que no és només conseqüència sinó també causa d’interpretacions ideològiques.