Cap a una metodologia per la detecció de subcentres comercials: un anàlisi per Barcelona i la seva Àrea Metropolitana

Resum

La natural evolució de les àrees metropolitanes ha donat pas a sistemes policèntrics en els quals l’activitat econòmica no es localitza principal ni exclusivament en el CBD, el que obliga a obrir noves metodologies que permetin detectar l’estructura d’aquests sistemes urbans. Utilitzant informació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, en aquest article s’analitza un conjunt de models que tenen per objecte detectar subcentres de comerç al detall a escala territorial. En concret, s’utilitzen cinc models paramètrics (lineal, exponencial, estàndard, gravitatori i doble logarítmic) que tenen per objecte explicar, en primera instància utilitzant només la distància a Barcelona, i en segona la distància als subcentres potencials, la distribució espacial de la densitat comercial a nivell municipal. Dos són les aproximacions de densitat comercial utilitzades: 1) la densitat de llocs de treball localitzats i especialitzats en comerç al detall, derivats de la matriu de mobilitat obligada al Cens; 2) la densitat de compradors localitzats, derivada de l’enquesta de mobilitat quotidiana. Els resultats suggereixen que el model més eficient és l’exponencial, seguit del model gravitatori. Així mateix, es confirma el caràcter policèntric de l’àrea metropolitana d’estudi, en la qual, no obstant, el CDB té la major influència sobre la distribució espacial de densitat comercial.