Revisió de la densitat d’ocupació com a mitjà per detectar subcentres metropolitans: un anàlisi per Barcelona i Madrid

Resum

El policentrisme és vist com un model desitjable d’estructura metropolitana. A l’estudi el punt de partida es basa en la conceptualització i identificació dels subcentres, per la qual cosa la família hegemònica  es basa en l’anàlisi de la densitat. Grans esforços s’han dedicat a la consecució de models estadísticament robusts, però poca atenció s’ha dedicat a la conceptualització pròpia de la densitat. Aquest article presenta un enfocament diferent pel càlcul de la densitat a través de la introducció dels elements bàsics de la mobilitat i donant prioritat als subcentres, com aquells municipis que més s’apropen al paradigma urbà de ciutats centrals al Sud d’Europa, atractius tant per viure com per treballar. L’anàlisi realitzat a Barcelona i Madrid suggereix que la densitat composta permet seleccionar el que els experts locals definirien com un subcentre, descartant la majoria de municipis dormitori, adjacents al CBD i de menor mida, que es poden trobar pel mig de la densitat clàssica. Així mateix, els subcentres de densitat composta són més densos, contenen més activitats centrals i es troben estretament vinculats a altres municipis.