Habitar les regions urbanes turístiques. Sis formes de domesticar l’espai a la Regió Puerto Vallarta – Bahía de Banderas a Mèxic

Resum

A Mèxic s’ha observat els darrers 40 anys la formació de regions urbanes influenciades pel turisme de sol i platja, com el cas de la regió Puerto Vallarta – Bahía de Banderas. Al 2010 aquesta regió urbana turística estava estructurada en una xarxa interconnectada de fluxos econòmics i de persones, que comprenien al voltant de 300.000 habitants, distribuïts en 17 localitats de més de 2.500 habitants i una multitud de petites localitats disperses en el territori. L’objectiu de l’article és aproximar-se al reconeixement dels llocs i les experiències dels habitants de les regions turístiques de sol i platja, en la mida que reflecteixen la seva capacitat de domesticar l’espai (Giglia, 2012) així com la disposició d’aquest a ser domesticat, amb la intenció de construir noves formes de planificar el territori turístic. El mètode es va construir a partir de la interrelació de variables socioeconòmiques, utilitzades per a construir la tipologia funcional, amb variables espacials vinculades a les característiques físiques, usos i significats de l’espai públic. La principal troballa d’aquesta fase de la investigació és l’associació de sis formes d’habitar a les cinc tipologies funcionals de localitats que integra la regió. L’aportació consisteix en associar la caracterització funcional de la regió Puerto Vallarta – Bahía de Banderas; amb les experiències dels habitants i la significació de l’espai; considerant que la bibliografia especialitzada ha considerat fonamentalment sols aspectes de caràcter funcional i econòmic.