Ajustos raonables en la rehabilitació de polígons d’habitatges: aplicació al barri Montserrat de Terrassa (Barcelona)

Resum

La introducció d’ajustos raonables  per facilitar l’accessibilitat universal als edificis d’habitatges  ha adquirit una gran rellevància des de la publicació de la Llei 8/2013 de 26 de Juny  de rehabilitació, regeneració  i renovació urbana. La complexitat i cost d’aquests processos no es fàcil de conjugar amb l’atenció a les  necessitats funcionals i dimensionals que  les persones amb discapacitat i altres col·lectius amb limitacions requereixen.

En aquest article s’aborda aquest dilema i  s’aplica pel cas de la rehabilitació accessible d’habitatges del Barri  Montserrat de Terrassa, Barcelona, representatiu de tants polígons residencials i obrers construïts en els anys 50, 60  i 70 a Espanya.

Analítico descriptiva sobre  condicions urbanes i edificatòries del barri. Presa de dades in  situ  i  comparació  de les condicions  d’accessibilitat amb les establertes al Codi Tècnic de l’Edificació.  Estudi de la capacitat d’adequació tècnica d’ajustos raonables. Mètode de  valoració econòmica dels ajustos raonables i  aplicació al cas  d’estudi.

Els criteris tècnics i obligacions d’ajustos raonables segons la Llei  8/2003 no  ofereixen una solució als  casos en el que el cost de les intervencions sigui molt  elevat  en proporció  a la renta  disponible  dels veïns. Només unes  subvencions elevades i  condicions de finançament molt toves poden permetre transitar de lo inviable  a  lo raonable per afavorir millores  d’accessibilitat imprescindibles per la població gran  i amb discapacitat.

La factibilitat dels ajustos raonables es posa a prova  en un context  diferent al de l’adaptació del lloc de treball  d’on  sorgeix el concepte.  Es desenvolupa una metodologia de càlcul i es valoren les condicions que permeten la realització d’aquesta ajustos mitjançant  un cas pràctic.

AJUSTOS RAONABLES EN LA REHABILITACIÓ DE POLÍGONS D’HABITATGES: APLICACIÓ AL BARRI MONTSERRAT DE TERRASSA (BARCELONA)

Paraules clau: Ajustos raonables; rehabilitació; accessibilitat.

Resum estructurat

Originalitat

La introducció d’ajustos raonables  per facilitar l’accessibilitat universal als edificis d’habitatges  ha adquirit una gran rellevància des de la publicació de la Llei 8/2013 de 26 de Juny  de rehabilitació, regeneració  i renovació urbana. La complexitat i cost d’aquests processos no es fàcil de conjugar amb l’atenció a les  necessitats funcionals i dimensionals que  les persones amb discapacitat i altres col·lectius amb limitacions requereixen.

En aquest article s’aborda aquest dilema i  s’aplica pel cas de la rehabilitació accessible d’habitatges del Barri  Montserrat de Terrassa, Barcelona, representatiu de tants polígons residencials i obrers construïts en els anys 50, 60  i 70 a Espanya.

Metodologia

Analítico descriptiva sobre  condicions urbanes i edificatòries del barri. Presa de dades in  situ  i  comparació  de les condicions  d’accessibilitat amb les establertes al Codi Tècnic de l’Edificació.  Estudi de la capacitat d’adequació tècnica d’ajustos raonables. Mètode de  valoració econòmica dels ajustos raonables i  aplicació al cas  d’estudi.

Conclusions

Els criteris tècnics i obligacions d’ajustos raonables segons la Llei  8/2003 no  ofereixen una solució als  casos en el que el cost de les intervencions sigui molt  elevat  en proporció  a la renta  disponible  dels veïns. Només unes  subvencions elevades i  condicions de finançament molt toves poden permetre transitar de lo inviable  a  lo raonable per afavorir millores  d’accessibilitat imprescindibles per la població gran  i amb discapacitat.

Originalitat

La factibilitat dels ajustos raonables es posa a prova  en un context  diferent al de l’adaptació del lloc de treball  d’on  sorgeix el concepte.  Es desenvolupa una metodologia de càlcul i es valoren les condicions que permeten la realització d’aquesta ajustos mitjançant  un cas pràctic.AJUSTOS RAONABLES EN LA REHABILITACIÓ DE POLÍGONS D’HABITATGES: APLICACIÓ AL BARRI MONTSERRAT DE TERRASSA (BARCELONA)

Paraules clau: Ajustos raonables; rehabilitació; accessibilitat.

Resum estructurat

Originalitat

La introducció d’ajustos raonables  per facilitar l’accessibilitat universal als edificis d’habitatges  ha adquirit una gran rellevància des de la publicació de la Llei 8/2013 de 26 de Juny  de rehabilitació, regeneració  i renovació urbana. La complexitat i cost d’aquests processos no es fàcil de conjugar amb l’atenció a les  necessitats funcionals i dimensionals que  les persones amb discapacitat i altres col·lectius amb limitacions requereixen.

En aquest article s’aborda aquest dilema i  s’aplica pel cas de la rehabilitació accessible d’habitatges del Barri  Montserrat de Terrassa, Barcelona, representatiu de tants polígons residencials i obrers construïts en els anys 50, 60  i 70 a Espanya.

Metodologia

Analítico descriptiva sobre  condicions urbanes i edificatòries del barri. Presa de dades in  situ  i  comparació  de les condicions  d’accessibilitat amb les establertes al Codi Tècnic de l’Edificació.  Estudi de la capacitat d’adequació tècnica d’ajustos raonables. Mètode de  valoració econòmica dels ajustos raonables i  aplicació al cas  d’estudi.

Conclusions

Els criteris tècnics i obligacions d’ajustos raonables segons la Llei  8/2003 no  ofereixen una solució als  casos en el que el cost de les intervencions sigui molt  elevat  en proporció  a la renta  disponible  dels veïns. Només unes  subvencions elevades i  condicions de finançament molt toves poden permetre transitar de lo inviable  a  lo raonable per afavorir millores  d’accessibilitat imprescindibles per la població gran  i amb discapacitat.

Originalitat

La factibilitat dels ajustos raonables es posa a prova  en un context  diferent al de l’adaptació del lloc de treball  d’on  sorgeix el concepte.  Es desenvolupa una metodologia de càlcul i es valoren les condicions que permeten la realització d’aquesta ajustos mitjançant  un cas pràctic.