Ciutat per a creatius: el que atreu i repel·leix del Gran Concepció, Xile. Dissonàncies entre discursives globals i locals

Resum

Objectiu

En el context d'una discussió, encara oberta, entorn del concepte de ciutat creativa, el present article contrasta discursives globals amb apreciacions locals de persones considerades creatives, identificant característiques urbanes que atreuen i generen arrelament, i altres que produeixen desafecció i incomoditat.

Metodologia

El cas d'estudi va ser l'Àrea Metropolitana de Concepció (AMC), Xile, realitzant entrevistes a persones considerades creatives; els entrevistats van ser seleccionats mitjançant tècnica de bola de neu, i l'univers mostral es va delimitar sota la lògica de saturació. Finalment, la informació obtinguda es va sistematitzar amb el programari d'Anàlisi de Contingut, T-Lab.8.1.

Conclusions

Els resultats es van contrastar amb un estat de l'art i discursives acadèmiques globals, evidenciant consensos, dissensos i jerarquies, desvetllant el necessari i local ajust d'una planificació i disseny urbà, darrere d'una política de competitivitat urbana basada en la fixació i atracció de talent creatiu, més, de sistemes urbans intermedis es tracta.

Originalitat

Estudiar la capacitat d'atracció-retenció que exerceixen les urbs intermèdies envers els grups creatius, amb una òptica centrada en les persones i les seves experiències, és poc habitual, malgrat que resulta fonamental en un escenari de competència global per atreure el talent i capital humà avançat.