El paper del dibuix i matèries bàsiques davant noves eines per manipular l'espai. Casos d'estudi d'investigació educativa en docència arquitectònica

Resum

L'objectiu d'aquest treball és mostrar els resultats parcials d'una investigació educativa sobre el desenvolupament i la millora de les capacitats espacials i gràfiques per a representar operativament l'espai arquitectònic, així com el rendiment acadèmic dels estudiants d'arquitectura durant tota la seva formació, fent servir eines gràfiques més noves o les més tradicionals.

Per a això s'han dut a terme estudis de cas utilitzant estudiat grups de control d'alumnes de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona -ETSAB-, que fan servir tècniques i metodologies tradicionals i altres que fan servir les experimentals i aquells que en algun moment del procés docent incorporen pràctiques que impliquen l'ús de noves metodologies amb l’ajut de les tècniques informàtiques.

Les escasses referències bibliogràfiques en assajos equiparables a aquest en l'àmbit de l'arquitectura, que ofereixin orientacions adreçades als docents i investigadors de l'àrea de l'Expressió Gràfica Arquitectònica, avalen la pertinència de la nostra aportació.

La manca de capacitació i afinitat -tant com el desconeixement- del dibuix tradicional a mà alçada per part dels estudiants que accedeixen als estudis d'arquitectura a Espanya no pot ser compensada totalment al llarg aquests, D'altra banda, seria absurd no partir de la seva evidentment sòlida cultura visual que facilita la integració adequada de les TIC al procés formatiu i ho requereix, tot i que només fos com a estratègia de motivació. Si bé hauria d'exigir una major capacitació prèvia en dibuix tradicional per a l'accés a la carrera, també s'hauria assumir una i una integració natural adequada de totes les tecnografies en els diversos cursos, incloses les matèries projectuals per adequar les pràctiques gràfiques, optimitzar els temps i el rendiment acadèmic.