Quin urbanisme, per a la formació de quin arquitecte?

Resum

El paper de l'arquitecte és un tema recurrent de debat a causa de que la seva formació se situa a mig camí entre les disciplines estrictament tècniques, basades en la investigació científica, i les disciplines humanístiques, associades a l'art i la cultura. Enfront de la idea d'acotar els camps de coneixement per a poder aprofundir en cada un d'ells, l'arquitecte manté, en la seva formació, un camp de coneixement obert que li permeti desenvolupar tant els seus raonaments com la seva intuïció. Una situació incòmoda i difícil en una societat que tendeix a la segregació i especialització del treball.

El present article defensa aquesta formació oberta i valora les diferents aproximacions a l'arquitectura, centrant-se en un aspecte específic: el paper que la disciplina urbanística, des de l'anàlisi i compressió de la ciutat i els seus territoris, té en la formació de l'arquitecte.

Creiem que l'urbanisme és una disciplina decisiva en la formació de l'arquitecte contemporani. Ens recolzarem en algunes reflexions de diferents arquitectes moderns i contemporanis que reivindiquen la construcció de l'espai urbà com a objectiu últim de l'arquitectura dins de la ciutat. Si l'arquitectura ha de responsabilitzar de l'espai de l'habitar, la ciutat constitueix l'espai de confluència on aquest habitar es fa social.

Arquitectura i ciutat queden vinculades en ser la primera el material bàsic per a la construcció de la segona i la ciutat l'espai social en què s'emmarca tota arquitectura.