L’allargada ombra del Retiro. 1857-1939 vuit dècades de desenvolupament urbà de l’Eixample Est de Madrid

Resum

Objectiu

La zona de Madrid a l’Est del Retiro, potser per la seva tardà desenvolupament, no ha suscitat l’interès d'historiadors ni urbanistes. L’objectiu és analitzar la forma urbana en aquest àmbit en les seves primeres vuit dècades de desenvolupament, indagant en les conseqüències que va tenir la interposició del Real Lloc com a factor distintiu respecte d’altres barris.

Metodologia

Es porta a terme una anàlisi comparativa de la forma urbana mitjançant la reconstitució gràfica de l’avantprojecte de l’Eixample i de l’estat de la ciutat en tres moments significatius del seu desenvolupament. Aquesta reconstitució s’ha traçat prenent com a base cartogràfica l’actual plànol parcel·lari de la ciutat.

Conclusions

La posició darrere del Retiro de la zona urbana estudiada ha condicionat el tardà començament del seu procés urbanitzador, la seva planificació, el seu traçat i els seus usos.

L’avantprojecte de l’Eixample va iniciar el procés urbanitzador i és el germen de la ciutat com a proposta inicial. Durant les següents vuit dècades de construcció de la ciutat el projecte original va sofrir diverses transformacions producte principalment de la improvisació.

L’arquitectura de la Beneficència va ser el motor del lent creixement de la ciutat a la zona. Juntament amb l’arquitectura industrial, les instal·lacions esportives i recreatives i l’habitatge aristocràtica, va conformar un paisatge urbà divers avui dia desaparegut.

Originalitat

Aquest article deriva De la tesi doctoral inèdita de l’autor. Les principals línies d’investigació són la forma urbana i l’ocupació del dibuix com a instrument d’investigació i entronca amb altres investigacions recents referides a la ciutat de Madrid.