Multiculturalisme en l'arquitectura de postguerra: Aldo van Eyck i els Cercles de Otterlo

Resum

L'objectiu d'aquest assaig és analitzar el desenvolupament de l'discurs multicultural en l'arquitectura europea de postguerra (50s-60s) i particularment en l'obra de l'arquitecte holandès Aldo van Eyck (1918-1999), que va construir el seu marc teòric enriquint l'arquitectura moderna amb conceptes de les avantguardes de preguerra i diverses cultures no occidentals. Els Cercles de Otterlo, presentats en l'últim CIAM (1959), van ser l'intent de síntesi del seu mètode projectual, sostingut sobre una perspectiva de el temps heretada de James Joyce. Després d'una introducció a l'context arquitectònic de la seva època, es realitza una revisió conceptual dels referents de Van Eyck a través dels escrits de Carola Giedion-Welcker, la seva mentora a Zuric. Posteriorment, s'analitza la casa dels Van Eyck a Loenen, interpretada com Col·lecció d'experiències-objectes-records. S'utilitzen els objectes per revelar com els viatges i el col·leccionisme van sostenir una visió no universalista des de la qual l'arquitectura va ser profundament transformada. Sota el prisma dels Cercles de Otterlo, l'obra de Van Eyck apareix com a resultat d'una reconciliació de múltiples cultures. A casa, com a Col·lecció, estan amagades les claus per comprendre els seus projectes. Després d'aquesta investigació, la casa s'imposa com a punt de pas obligat per analitzar la seva obra. Aquesta investigació revisa per primera vegada la concepció dels Cercles de Otterlo, explica les seves implicacions teòriques i proposa una anàlisi de la seva llar a Loenen com a dispositiu travessat per objectes, habitants i propostes espacials, un enfocament holístic i original per a l'anàlisi del que domèstic.