Possibles implicacions en l'ensenyament de l'urbanisme (I): nous paradigmes fins al canvi de segle

Resum

Objectiu

Gairebé mig segle després de la publicació, L'ensenyament de l'urbanisme. Perspectiva espanyola 1970-1980 segueix sent una de les anàlisis més complets dels elaborats al nostre país. Una dècada després la Direcció General d'Acció Territorial i Urbanisme publica un altre extens treball al respecte. I a aquest segueixen altres ben interessants. L'objectiu d'aquest article és valorar les implicacions dels canvis en la disciplina en l'ensenyament de l'urbanisme i en el seu exercici. Aquesta primera part se centra en el període entre la crisi del planejament dels setanta i el canvi de segle.

Metodologia

Per a això vam passar revista al propi estatut de l'urbanisme; als primers embats contra el planejament; al llarg, i estèril debat entre projecte i pla; als corrents des-reguladores; a les accelerades transformacions urbanes, canvis d'orientació en el planejament i en l'organització administrativa, així com en l'estructura universitària al nostre país.

Conclusions

Tot això ens permet esbossar una interpretació de les perspectives de l'urbanisme i del planejament en el nostre context; així com algunes consideracions sobre la pròpia ensenyament de l'urbanisme.

Originalitat

La relació entre la disciplina, el seu ensenyament universitari i el seu exercici, permeten oferir una visió més completa dels canvis substancials en un període clau del nostre urbanisme.