Urbanisme crític, cartografia i evolució del verd urbà en els plans d'eixample històrics de la ciutat de Palma (Mallorca)

Resum

En el present treball es realitza un examen detallat de la planificació del verd urbà en els tres plans d'eixample històrics de Palma (Calvet, 1901; Bennazar, 1917; Alomar, 1943), amb la finalitat d’aclarir la gènesi i l’ulterior desenvolupament dels principals parcs i jardins públics de la ciutat, a més de l’arbrat viari. S’analitza el germen d’aquests tres plans, el seu contingut en relació amb la matriu verda urbana i les característiques primitives del espai a urbanitzar, així com la crítica urbanística que van suscitar els projectes d'eixample i de reforma abans i després de la seva aprovació. El marc teòric i conceptual del qual parteix aquest treball és el dels eixamples espanyols, d'arrel vuitcentista, i específicament els executats a la ciutat de Palma, en els quals el planejament de la infraestructura verda i el seu progrés formal han estat aspectes amb prou feina estudiats. Mitjançant un mètode de treball de consulta directa a les fonts, la revisió detallada de les memòries d'aquests plans i dels seus plans respectius, ha permès reunir en un mapa de síntesi la trama urbana resultant i la seva matriu verd, per contrastar-la amb la realitat urbana actual. El resultat és la constatació de la desfiguració i desnaturalització de les àrees verdes inicialment programades, encara que a partir de 1973, en els successius plans generals d'ordenació urbana -sobretot el de 1985- s'aprecia un renovat interès per la restitució del verd a la ciutat i la seva planificació rigorosa, com a estratègia de regeneració urbana amb criteris ambientalistes i de sostenibilitat.