La crítica de Barragán cap a la publicitat de la vida moderna i la seva visió sobre l'espiritualitat de l'art encarnada a la seva obra arquitectònica: 1940-1980

Resum

L'arquitectura que Luis Barragán va desenvolupar a partir de la dècada dels anys cinquanta és de les manifestacions arquitectòniques més fidels cap a aquells indicis que van marcar una tendència que qüestionava els postulats ortodoxos de l'Arquitectura de l'Estil Internacional a Mèxic. El següent article revela alguns dels postulats teòrics-filosòfics des d'on Barragán criticava els temps moderns i els preceptes ètics-estètics que van impactar en les seves decisions projectuals en aquell moment. La investigació duta a terme a l'arxiu de La Fundació d'Arquitectura Tapatía Luis Barragán va abordar, en una primera instància, la biblioteca de l'arquitecte a partir d'una anàlisi descriptiva de les col·leccions de llibres i revistes. Aquesta anàlisi va permetre triar quatre llibres els autors dels quals van ser freqüentats per Barragán en múltiples ocasions. Posteriorment es van revisar les transcripcions de les entrevistes fetes a l'arquitecte mexicà entre el 1939 i el 1976. En analitzar els continguts d'aquestes fonts, vam adonar una relació propera entre la publicitat de la vida moderna –concepte que l'arquitecte mexicà va reprendre del filòsof espanyol José Gaos a les seves entrevistes- i les múltiples nocions teòriques-filosòfiques que Barragán llegia al voltant de la preponderància de la vida pública sobre la privada i l'angoixa. Addicionalment, els continguts d'aquests autors coincidien en el paper de l'espiritualitat de l'art i la pertinença en aquell moment històric. L'article fa una exposició d'aquests continguts per finalment deduir conclusions que tracen les possibles rutes biogràfiques i intel·lectuals que es van concretar en certes qualitats espacials pròpies de l'arquitectura que Barragán va desenvolupar en aquell moment.