Habitatges ubicades en àrees de risc d'incendis forestals d'interfície. Una anàlisi territorial i normatiu des de Xile

Resum

Donada la freqüència i intensitat dels esdeveniments climàtics, és essencial connectar els instruments de planificació i gestió de risc territorial amb exigències a construccions ubicades en zones de riscos. Si s'inspeccionen preventivament edificacions d'àrees rurals i periurbanes amb baixes especificacions tècniques de seguretat contra incendis d'interfície forestal, és possible planificar mesures preventives amb la deguda antelació, sota estàndards legalment aplicables. L'experiència internacional assenyala que els habitatges poden ser més segures, per exemple, establint àrees de protecció (30-60 metres) i actuant sobre la densitat i distanciament de la vegetació combustible. En aquest sentit, aquest estudi aborda la protecció considerant la relació de l'entorn immediat amb les característiques de l'edificació sota amenaça. Per a aquest propòsit es revisen les regulacions xilenes, nord-americans, europees i australianes pel que fa a la garantia de rendiment enfront d'incendis d'edificis i el seu entorn immediat, extraient estàndards de qualitat i recomanacions, considerant les necessitats i regulacions "casa cap a dins" i "casa cap a fora". Mesures de seguretat específiques com resistència a el foc d'elements estructurals i no estructurals, materialitat incombustible, no inflamabilitat, no toxicitat i opacitat de fums; augment de massivitat i cobertura amb elements incombustibles; limitacions d'ús de materials plàstics i d'altres que aportin càrrega combustible, són aspectes de protecció passiva a ser inclosos en avaluació preventiva d'edificacions que condueixin a recomanacions i millores per disminuir la vulnerabilitat.