Habitatges ubicades en àrees de risc d'incendis forestals d'interfície. Una anàlisi territorial i normatiu des de Xile

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.5821/ace.16.46.9523

Paraules clau:

Protecció passiva construccions fusta, Interfície d'incendis forestals, resistència a el foc, normes constructives

Resum

Donada la freqüència i intensitat dels esdeveniments climàtics, és essencial connectar els instruments de planificació i gestió de risc territorial amb exigències a construccions ubicades en zones de riscos. Si s'inspeccionen preventivament edificacions d'àrees rurals i periurbanes amb baixes especificacions tècniques de seguretat contra incendis d'interfície forestal, és possible planificar mesures preventives amb la deguda antelació, sota estàndards legalment aplicables. L'experiència internacional assenyala que els habitatges poden ser més segures, per exemple, establint àrees de protecció (30-60 metres) i actuant sobre la densitat i distanciament de la vegetació combustible. En aquest sentit, aquest estudi aborda la protecció considerant la relació de l'entorn immediat amb les característiques de l'edificació sota amenaça. Per a aquest propòsit es revisen les regulacions xilenes, nord-americans, europees i australianes pel que fa a la garantia de rendiment enfront d'incendis d'edificis i el seu entorn immediat, extraient estàndards de qualitat i recomanacions, considerant les necessitats i regulacions "casa cap a dins" i "casa cap a fora". Mesures de seguretat específiques com resistència a el foc d'elements estructurals i no estructurals, materialitat incombustible, no inflamabilitat, no toxicitat i opacitat de fums; augment de massivitat i cobertura amb elements incombustibles; limitacions d'ús de materials plàstics i d'altres que aportin càrrega combustible, són aspectes de protecció passiva a ser inclosos en avaluació preventiva d'edificacions que condueixin a recomanacions i millores per disminuir la vulnerabilitat.

Biografies de l'autor/a

Rosemarie Garay Moena, Universidad de Chile

Académico Departamento Desarrollo en Productos Forestales, Facultad de Ciencias Forestales y de la Conservación de la Naturaleza, Universidad de Chile

Miguel Eduardo Castillo Soto, Universidad de Chile

Académico, Profesor Asociado. Departamento de Gestión y Medio Ambiente, Facultad de Ciencias Forestales y de la Conservación de la Naturaleza, Universidad de Chile

Ricardo Tapia Zarricueta, Universidad de Chile

Académico Instituto de la vivienda, Facultad de Arquitectura y Urbanismo, Universidad de Chile

Descàrregues

Publicades

2021-07-06

Número

Secció

Secció d'Articles