Exteriors habitables en entorns urbans. L’obra residencial de Juan de Haro

Resum

Un dels exemples més significatius d’exteriors habitables en entorns urbans el trobem a l’obra residencial de Juan de Haro. Arquitecte català amb arrels mediterrànies que va demostrar un gran interès per la tradició oriental i l’arquitectura europea contemporània. L’objectiu d’aquest article és difondre els originals, però poc coneguts, exteriors habitables en tres dels seus edificis residencials madrilenys el denominador comú dels quals és el tancament metàl·lic. Un dels avantatges d’aquests espais exteriors és la seva flexibilitat ja que en obrir grans fusteries corredisses s’uneixen als espais interiors que queden protegits de l’entorn urbà mitjançant lamel·les i gelosies. La investigació ha estat basada en la metodologia inductiva i el dibuix analític comparatiu dels tres casos estudiats. Se n’ha consultat el llegat conservat al Servei Històric del COAM, les revistes dels anys seixanta i setanta i les escasses investigacions i crítiques sobre la seva obra, entre les quals podem destacar la de Maite Muñoz i Juan Daniel Fullaondo. A més, s’han visitat els habitatges i se n’ha comparat l’estat actual amb l’originalment construït. Juan de Haro es va avançar a situacions de confinament domiciliari creant exteriors habitables que afavoreixen la ventilació amb certa privadesa i, alhora, permeten el gaudi de l’aire lliure sense sortir del propi habitatge.