Construir en el lloc. Juan Antonio Molina Serrano: cap al paisatge, la ciutat i el habitar

Resum

Resistir-se i renunciar: una assignatura pendent en arquitectura, encara avui. Més enllà de l'univers autoreferencial que determinats angles interpretatius de l'arquitectura actual ocupen, es donen altres visions, més sensibles, que amplien els límits disciplinaris i fracturen els discursos hegemònics; són alternatives, mirades que interpel·len a la realitat com a dimensió social i que són conscients de la importància que el context, en tota la seva amplitud, té a l'hora de projectar. Les línies que segueixen resumeixen alguns titulars inèdits al voltant de l'obra de l'arquitecte Juan Antonio Molina Serrano. Amb ells es pretén verificar, mitjançant l'estudi de la seva activitat professional, l'assertivitat i atenció de l'autor cap al paisatge, la ciutat i l'espai públic. Tres eixos centrals s'analitzen amb aquest objectiu: les intervencions en el paisatge, puntuant escales col·lectives, domèstiques i de servei o infraestructura; les incursions a la ciutat, distingint trobades i filiacions amb les preexistències i la memòria urbana; i les propostes i iniciatives en els carrers i places, que acaben per constituir llocs recuperats i de celebració comunitària. Totes, resum un ideari ètic i projectual. Partint d'una metodologia que té com a marc principal l'exhaustiu estudi dels projectes (memòries, arxiu, entrevistes a l'autor, fonts, etc.) i l'experimentació o acció directa (habitar els edificis i casos d'estudi), es pretén demostrar com el treball de Juan Antonio Molina es desplega i identifica, per sobre de tot, amb una postura: l'escolta de el lloc, el respecte pel genius loci.