Avaluació ambiental estratègica: estudi del cas POUM de Besalú

Resum

Segons la legislació vigent a Catalunya, cal fer un procés d’avaluació ambiental de plans i programes públics, com a eina de prevenció, que permeti integrar els aspectes ambientals en la presa de decisions. Els plans d’ordenació urbanística municipal queden inclosos com a plans públics i han de tenir en compte l’execució d’aquesta avaluació ambiental i, concretament, les actuacions i la documentació que exigeix la normativa vigent (article 7 de la Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes sobre el medi ambient). El Pla d’ordenació urbanística municipal (en endavant, POUM) de Besalú, 2007, ha tingut, com a instrument d’avaluació ambiental, l’Informe de sostenibilitat ambiental (en endavant, ISA), el qual té per objectiu oferir un seguit de criteris sostenibles que serveixin de base per al desenvolupament urbanístic del municipi, basant-se en la integració dels principis de sostenibilitat establerts pel Decret 305/2006, la Llei estatal 9/2006, la Directiva 2001/42/CE i la nova Llei d’avaluació ambiental de plans i programes (AAPP) de Catalunya, aprovada pel Parlament de Catalunya el 15 d’abril de 2009. La Llei d’urbanisme i el seu Reglament es pronuncien clarament a favor d’un desenvolupament urbanístic sostenible, sobre la base de la utilització racional del territori, per compatibilitzar el creixement i el dinamisme econòmic necessaris amb la cohesió social, el respecte al medi ambient i la qualitat de vida de les generacions actuals i futures. Segons la Directiva 2001/42/CE, els elements ambientals de sostenibilitat que ha d’incorporar un Pla d’ordenació urbanística municipal s’han d’integrar des del primer moment en la presa de decisions que comporta la formulació del planejament. Per aquest motiu, és necessari fixar uns objectius ambientals, que són els següents: * Diagnòstic ambiental del territori. * Fixació d’objectius ambientals. * Determinació d’indicadors del compliment dels objectius marcats. * Incorporació dels objectius ambientals en les determinacions del planejament: d’ordenació, de normatives, de programació i de finançament. * Validació del compliment dels objectius establerts. * Mesures de desplegament i de seguiment. Segons l’art. 3.1 del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, d’urbanisme, s’entén per principi de sostenibilitat relacionat amb el planejament urbanístic: “El desenvolupament urbanístic sostenible es defineix com la utilització racional del territori i el medi ambient i comporta conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures”. Aquest estudi de cas vol destacar la importància que va tenir l’anàlisi ambiental i l’avaluació de les característiques socioambientals més significatives dels nous sectors de creixement proposats i de les àrees objecte de modificació i/o transformació, així com les del seu context territorial immediat (mesura requerida al document de referència, emès per l’òrgan ambiental competent: “Oficina territorial d’avaluació ambiental estratègica de Girona”), per tal de justificar l’ordenació urbanística d’acord amb uns criteris urbanístics i socioambientals sostenibles.