Dimensions de l'adaptació dels habitatges per a persones amb discapacitat a Mèxic: tres estudis de cas

Resum

El treball tracta sobre l'adaptació d'habitatges socials per al seu ús per persones discapacitades. La manca d'una legislació mexicana que informi als grans constructors d'habitatge social del país sobre normes d'adaptació d'habitatges per al seu ús per persones amb discapacitat, ha generat un parc d'habitatges pobrament adaptades per al seu ús per part d'aquest segment de població, que segons xifres de l'INEGI ha assolit el 2010 els 5 milions 739.000 270 persones, representant el 5.1% de la població total.

La perspectiva d'adaptar els habitatges socials construïts a Mèxic sembla una tasca impossible, llevat que es faci de manera que es busqui adaptar aquest parc cas per cas des de la perspectiva de treball client-arquitecte. El càlcul dels costos de tal adaptació és difícil de dur a terme, de manera que un canvi legislatiu com el que cal dur a terme a Mèxic, s'enfronta al problema del finançament. Vam emprendre un estudi de camp per començar a mesurar el "mida" que aconseguiria un finançament encaminada a dotar d'espais accessibles a aquesta població. Analitzem tres models d'habitatge social a Monterrey, destinats a tres segments de la població adquirent d'habitatge, desenvolupats per dues de les empreses més importants en el ram a Mèxic.

Es va realitzar una anàlisi arquitectònic detallat per qualificar els problemes que presenten aquests models d'habitatge. Després es van realitzar projectes d'adaptació que tinguessin com miri el realitzar-los buscant el menor cost d'adaptació possible, inclusivament utilitzant la tecnologia de punta en accessibilitat de persones discapacitades, com a recurs, de manera tal que ens permetés prospectar la suma d'inversió necessari perquè una habitatge passés a ser universalment accessible.