Avaluació de la disposició a pagar (DAP) per atributs per a habitatges energèticament eficients. Aproximacions per a la seva qualificació i certificació energètica

Resum

L'ésser humà al llarg del temps ha buscat en la construcció del seu hàbitat satisfer la necessitat de protecció davant els elements ambientals. Necessitat per la flexibilitat i la capacitat física que té a l'adaptació, la qual cosa és relativament dèbil comparada amb la d'altres éssers vius. És per això que l'arquitectura ha creat l'enfocament bioclimàtic, que persegueix l'eficiència energètica en els espais, amb l'objectiu de ser autosuficients i confortables gràcies a l'aprofitament dels recursos naturals.

El disseny de l'habitatge en la història de la humanitat ha reflectit diverses solucions adoptades per a ser construïda de manera controlada i inserida en un ambient natural, el qual és en general variable i advers amb el fred, la calor, el vent, les pluges i el sol. No obstant això, el creixement i aglomeració de la població a partir del segle XX ha fomentat una sèrie de problemàtiques derivades per no atendre la tasca d'adaptar d'una manera adequada l'habitatge a l'entorn. El factor biològic en el lloc i els criteris de disseny i construcció han deixat de banda la consideració d'atributs que propicien el confort tèrmic, com a component determinant en la definició d'un habitatge eficient energèticament.

En el context institucional, es té més d'una dècada en què la Unió Europea va instaurar en els habitatges, l'obligació universal de Certificar l'Eficiència Energètica (CEE) en el moment de la seva compra venda. És així, que el mercat immobiliari d'Europa té una qualificació institucionalitzada per donar transparència energètica a les operacions immobiliàries i, sobretot, incentivar la construcció / renovació d'edificis eficients. No obstant això, no s'han tingut els avenços planejats i ha quedat com a meres bones intencions.

En el context mexicà s'han creat diversos programes per millorar l'eficiència energètica en l'habitatge, tal és el cas de la hipoteca verda. No obstant això, el resultat no ha estat l'esperat. La investigació neix davant d'aquestes inquietuds, a on es pretén conèixer l'impacte de l'eficiència energètica en el valor de l'habitatge.

Per això s'han establert dos objectius:

1) Analitzar si els potencials compradors d'habitatge estarien disposats a pagar (DAP) més per habitatges energèticament eficients.

2) Saber si les unitats amb què s'expressa l'eficiència energètica incideixen sobre la DAP.

El mètode emprat és el de valoració contingent, el qual consisteix en simular un mercat hipotètic mitjançant una enquesta als consumidors potencials. Se li ha preguntat per la màxima quantitat de diners que estan disposats a pagar pel bé si tingués una sèrie d'atributs lligats a l'eficiència tèrmica en comparar. Raó per la qual s'ha situat a la valoració contingent com un procediment raonable per mesurar la pèrdua d'utilitat en persones que no van a gaudir de forma immediata un bé singular, però que estarien disposades a pagar una mica per l'opció de gaudir-lo en el futur .

Entre les troballes obtingudes s'han aproximacions sobre l'efecte de l'eficiència energètica sobre les preferències de les persones, i més particularment sobre la disposició a pagar pels habitatges més eficients. S'identifiquen confusions en la manera de mesurar i la conceptualització d'eficiència energètica. A més a les persones estan disposades a realitzar un pagament addicional per l'habitatge eficient energèticament, cal assenyalar que relacionat a l'estalvi que s'obté en la factura de gas i electricitat.