Illa de fred dels parcs urbans de Barcelona. Estudi de cas del Turó parc i al parc del Centre del Poblenou

Autors/ores

  • Alan Garcia-Haro Universidad Politécnica de Catalunya (UPC). Departamento de Tecnología de la Arquitectura (TA), Centro de Política de Suelo y Valoraciones (CPSV).
  • Blanca Arellano Universidad Politécnica de Catalunya (UPC). Departamento de Tecnología de la Arquitectura (TA), Centro de Política de Suelo y Valoraciones (CPSV).

DOI:

https://doi.org/10.5821/ctv.8253

Paraules clau:

illa de fred d'espais verds, microclima urbà, ENVI-met

Resum

L'illa de fred dels parcs urbans (IFP) és la reducció de temperatura que presenten els parcs i els seus voltants en relació al teixit urbà continu dins del qual es troben. En contrast a l'efecte d'illa de calor urbana (ICU) propiciat per les predominants superfícies artificials, els parcs, comunament amb una major concentració de vegetació i superfícies permeables, presenten menors temperatures i generen un efecte de refredament a les seves rodalies (Jauregui, 1990; Spronken-Smith & Oke, 1998). La propagació d'aquest efecte fora del perímetre del parc, es defineix per la relació entre les seves característiques pròpies i el microclima dels seus voltants, de manera que reconèixer el paper dels atributs d'aquests espais a la IFP, resulta crucial en la generació d'estratègies per a l'optimització d'aquest efecte i contribuir a pal·liar la ICU. El present treball estudia la relació entre les característiques físiques dels parcs urbans i el seu efecte de refredament a petita escala a dos parcs urbans de la ciutat de Barcelona: el Turó Parc i el Parc del Centre del Poblenou. Amb campanyes de mesurament, teledetecció i simulació tèrmica es van registrar les variables micro meteorològiques a l'interior i al voltant dels parcs durant el dia i la nit en un dia d'estiu. Es va calcular la intensitat i abast de l'efecte de refredament a partir de les temperatures d'aire () i superfície (). Així com amb mètodes de teledetecció i sistemes d'informació geogràfica, es van obtenir els descriptors físics de vegetació, tipus de superfícies i edificació. Com a resultat, el Turó Parc va registrar un abast de 80m fora del seu perímetre i al Parc del Centre del Poblenou 90m, amb la major intensitat de IFP a la durant la nit, amb 2,89 ° C i 2,75 ° C respectivament, valors consistents amb estudis previs (Kuttler, 2012). Pel que fa als descriptors físics, la vegetació va registrar la major influència sobre les temperatures. Les primeres aproximacions ressalten el potencial dels seus atributs de disseny i ubicació en l'optimització de l'efecte illa de fred per contribuir a disminuir l'escalfament a les ciutats.

Biografies de l'autor/a

Alan Garcia-Haro, Universidad Politécnica de Catalunya (UPC). Departamento de Tecnología de la Arquitectura (TA), Centro de Política de Suelo y Valoraciones (CPSV).

Estudiante de doctorado.

Blanca Arellano, Universidad Politécnica de Catalunya (UPC). Departamento de Tecnología de la Arquitectura (TA), Centro de Política de Suelo y Valoraciones (CPSV).

Profesora asociada y Personal de Investigación (PSR).

Descàrregues

Publicades

2019-04-29

Número

Secció

Artículos