Àrees verdes i illa de calor urbana

Resum

La temperatura de la superfície del sòl (LST) té un paper clau a la generació de l'illa de calor urbà (ICU), representant un factor determinant de la radiació de la superfície terrestre en l'intercanvi d'energia i el control de la distribució del calor amb l'atmosfera. La composició de les cobertes de sòl és un dels principals factors que influeixen en la LST. La literatura ha destacat que els diferents tipus de materials de cobertura del sòl, el seu albedo i rugositat, el grau d'impermeabilitat, així com la qualitat i quantitat de vegetació, poden tenir un impacte significatiu en la generació de la ICU.

L'objectiu general d'aquesta ponència és investigar si el disseny urbà, i molt concretament el de les zones verdes, pot, a la petita escala, mitigar l'Illa de Calor Urbana. La pregunta plantejada en la investigació és si la morfologia de l'espai públic, especialment la forma i la zonificació d'àrees verdes i espais oberts, influeix en la temperatura de la superfície del sòl (LST) i de l'aire (LSAT) i, per tant , al ICU. La hipòtesi de treball és que la morfologia de l'espai públic té un paper clau per controlar la ICU. Per tant, un disseny adequat d'espais oberts pot ajudar a augmentar la resiliència de les ciutats al Canvi Climàtic (CC).

Per provar la hipòtesi, es van triar dos estudis de cas a la ciutat de Sant Cugat del Vallès (a l'àrea metropolitana de Barcelona): dos desenvolupaments urbans realitzats en els anys 80 molt propers l'un de l'altre (Parc Central i Coll Favà). Tots dos amb unes característiques similars, però amb un disseny d'espai públic clarament diferenciat; mentre que a Parc Central, l'àrea construïda s'estructura al voltant de l'espai obert, a Coll Favà, la gran majoria dels espais oberts s'ubiquen perifèricament, envoltant les àrees construïdes. La metodologia d'investigació va consistir en: a) estudiar els paràmetres urbans i climàtics de les àrees seleccionades; b) analitzar la distribució espacial de l'LST utilitzant tecnologies de detecció remota (Landsat 8); c) obtenir LST i LSAT a través del treball de camp, durant el dia i la nit; i d) construir un model de temperatura de la superfície i de l'aire en funció dels diferents tipus de cobertura del sòl, combinant dades de teledetecció i mesuraments in situ, per a cadascuna de les àrees d'anàlisi.