Estratègia per a l'extracció del coneixement com a suport en l'elaboració dels planejaments urbanístics

Resum

La present investigació es basa en gestió de coneixement (GC), per desenvolupar una estratègia com a suport en l'elaboració de plans i projectes a escala de barri o millora de centre històric. L'estratègia s'ha implementat al casc antic de Sant Andreu a Barcelona i part dels resultats van revelar la necessitat d'aprofitar el coneixement que posseeixen els gestors / planificadors urbans en temes de planificació urbana. Es conceptualitza una estratègia perquè, en el qual és viable el planejar, desenvolupar i implementar la GC en temes de planejament urbanístic. Aquesta estratègia consta de tres fases: la primera l'anàlisi de l'estratègia, aquesta es compon de tres etapes: l'inventari de coneixement, el mapa de coneixement i l'anàlisi de la xarxa, la segona fase: l'anàlisi FODA i l'última fase: el sistema tecnològic. La informació que s'obté de les entrevistes a profunditat és una base per determinar l'inventari de coneixement i així, s'identifica qui són els titulars dels coneixements fonamentals. La informació obtinguda de les entrevistes està organitzada en els inventaris de coneixements per identificar qui són els titulars dels coneixements fonamentals. Per al desenvolupament de el projecte es realitza la recollida de dades i extracció de el coneixement d'un dels eixos importants i necessaris per a l'elaboració de planejament, la visió del planificador / gestor de plans i projectes per a la millora de barris o centres històrics. Aquesta estratègia, proposa l'extracció de el coneixement necessari per a l'elaboració dels planejaments urbanístics a escala de barri o millora de centre històric, aquí es considerarà una combinació d'eines i algunes mescles de tècniques de disseny de sistema basat en el coneixement. L'estratègia, té com a objectiu de visualitzar la generació / transferència de coneixement dels tres eixos importants (planificador / gestor, habitants de l'àmbit d'estudi i morfologia urbana) necessaris per a l'elaboració de planejament. D'aquesta etapa es conclou que els principals èxits o avenços en el coneixement obtinguts en tema de sistema de GC orientant el planejament urbanístic, ressalten que els planificadors / gestors disposen d'informació bàsica en línia des de programari informàtic (Vista, Vissir, cadastre, padró, etc.), però alguns d'ells, tal com, no tenen el social o de la percepció dels habitants de barri, també és possible destacar, que el factor temps dels agents és impediment per al procés de l'execució. L'anàlisi FODA va facilitar la comprensió de les fortaleses i debilitats, ajuda a aclarir i resumir les principals qüestions i oportunitats de la informació obtinguda, i això facilita el desenvolupament de el pensament estratègic, va permetre explorar eficaçment els factors positius i neutralitzar o eliminar l'efecte dels factors negatius, genera idees noves per ajudar a aprofitar les fortaleses. Finalment, tota la informació generada de l'anàlisi de l'estratègia i de l'anàlisi FODA de l'estratègia va ser guardada en el sistema tecnològic per a la seva fàcil gestió i utilització de la mateixa. Aquest document debat la rellevància de la utilització de metodologies de GC en l'elaboració de plans de millora urbana, que, tot i que és un tema en auge, ha evidència dins el sector empresarial o organitzacional que demostra que la GC és un instrument que aporta valor afegit en temes relacionats a aquest sector. Aquesta investigació ha mostrat l'ús de la planificació estratègica col·laborativa per a la resolució de problemes de planificació urbana a escala de barri o millora de centre històric, sent aquesta de gran importància, per la qual cosa, és possible avalar que les GC, a causa dels resultats mostrats en aquest document, que encara que la seva major aplicació en un sector amb diferent problemàtica, poden aportar informació important en la resolució de problemes urbanístics, tal com succeeix amb la planificació estratègica.