Plataforma Paisatges Pedagògics: un territori virtual per aprendre

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.5821/ctv.8297

Paraules clau:

tecnologia, paisatge, aprenentatge, plataforma digital

Resum

L'objectiu d'aquest document és exposar el disseny i posada en marxa d'una plataforma digital titulada Plataforma Paisatges Pedagògics (PLAPP), disponible a http://www.plapp.edu.uy, orientada a nens en edat escolar que es va construir a partir de dispositius tecnològics de sensoramiento i visualització remota. La mateixa exposa els resultats finals d'una investigació sobre la percepció del paisatge local d'escolars d'una localitat a l'est d'Uruguai. La fotografia digital, els vols de drons i les cartografies participatives s'apliquen com a eines innovadores per comprendre el paisatge des de diferents escales i enfocaments.

L'equip interdisciplinari d'investigadors conformat per arquitectes, antropòlegs, paisatgistes i docents, va treballar amb educands i educadors d'una escola rural com a experiència pilot. La investigació es va desenvolupar en un període de dotze mesos. Els resultats es van adaptar a un format comunicacional i de contingut adequat per a la població escolar. Es va desenvolupar una plataforma digital que presenta diversos punts d'observació amb capacitat de visió 360 graus i amb punts sensibles que despleguen informació addicional. Les estacions compten amb ajudes per a la navegació i possibilitats d'orbitar, canviar d'ubicació, ampliar i capturar la imatge, a través de menús auxiliars. S'integren fitxes de vegetació nativa i d'aus relacionades   'nomenclàtor local, generades per l'equip d'investigadors, dibuixos, textos i àudios generats pels nens participants, així com estudis d'imatges aèries històriques de el lloc, basant-se fotografies aèries de el Servei Geogràfic local, dels anys 1943. 1966, 1985 i una sèrie de fotografies satel·litals més actuals, generant amb la tècnica del morphing un recorregut fotogràfic històric que exhibeix les transformacions del paisatge en el temps.

La tecnologia de vehicles aeris controlats a distància va permetre obtenir vídeo i imatge d'alta qualitat (4K 3840 x 2160 pxs), des ubicacions normalment inaccessibles a nivell sòl. Les preses aèries van cobrir àrees del territori i generar panorames comprensius, obtenint visions de conjunt, referències i nodes de control. El registre fotogràfic aeri es va realitzar a partir de vols circulars a diferents altures i preses panoràmiques fixes amb diferents angles de cambra. Una altra de les utilitats que es va desenvolupar és la generació de panorames de diverses imatges que després es van associar per formar un casquet semiesfèric, als efectes de ser navegat interactivament a la web. La imatge esfèrica que es desplega en pantalla resulta de la composició de 27 imatges planes. Es va configurar una versió per a pantalla tàctil en la qual els desplaçaments són els habituals en aquests dispositius.

L'estratègia metodològica està relacionada amb analítiques d'aprenentatge, considerant l'avaluació de l'aprenentatge a partir de l'ús de nous dispositius tecnològics. Busca interpretar les dades recopilades en les activitats proposades en el projecte, per definir i identificar elements problemàtics o desafiaments en l'apropiació i ús dels nous dispositius. L'aplicació de l'anàlisi de contingut i l'anàlisi del discurs s'inclou en el projecte, capturant dades significatives de les interaccions entre els nens, el llenguatge utilitzat i les noves tecnologies. En les activitats que es van dur a terme en aquest projecte, la cartografia virtual del paisatge va esdevenir un element clau.

La multiplicitat d'aprenentatges que es possibiliten i despleguen en aquest ambient virtual està relacionada amb la manera contemporani de coneixement mitjançant el qual el món s'interpreta com una complexa xarxa de relacions. El nen contemporani que navega a través de Google Earth posseeix ja una percepció visual del paisatge terrestre radicalment diferent a l'infant de segles anteriors. La idea general de paisatge com a construcció cultural es veu unida a la sensació de gaudi en l'apreciació de la imatge d'un territori. Vivim en una època de canvis accelerats en la forma en què percebem aquesta intricada xarxa de connexions que caracteritza l'era digital, per la qual cosa la recerca de noves formes d'aprendre a partir d'aquests territoris virtuals emergeix com a camp d'investigació urgent i actual.

Biografies de l'autor/a

Ana Laura Goñi Fitipaldo, Universidad de la República, Uruguay

Arquitecta, 1997 (UDELAR, Uruguay), Magister en Diseño del Paisaje, 2015 (UPB Medellín, Colombia),
Doctoranda en Arquitectura (UDELAR) desde 2016. Profesora Adjunta de la Facultad de Arquitectura, Diseño
y Urbanismo en la Licenciatura en Diseño de Paisaje. Investigadora en el Departamento de Territorio,
Ambiente y Paisaje en el Centro Universitario Regional del Este (UDELAR), sede Maldonado, Uruguay.

Norma Piazza, Universidad de la República, Uruguay

Arquitecta, 1998 (UDELAR), Uruguay, Magister en Diseño del Paisaje, 2015 (UPB, Medellín, Colombia). Doctoranda en Arquitectura desde 2016. Investigadora del Instituto de Diseño, Programa Paisaje y Espacio Público de FADU. Profesora Adjunta de la Licenciatura en Diseño de Paisaje y del Diploma de Especialización en Proyecto de Paisaje. Integrante del Departamento de Territorio, Ambiente y Paisaje en el CURE. Integrante de LALI (Iniciativa Latinoamericana del Paisaje).

Marcelo Payssé Alvarez, Facultad de Arquitectura, Diseño y Urbanismo, Universidad de la República, Uruguay

Arquitecto, 1981 (UDELAR, Uruguay). Especialización en Educación a distancia, 2004 (Universidad Federal de Pelotas, Brasil). Profesor Titular de FADU, UDELAR. Director del Departamento de Informática Aplicada al Diseño. Especialista en Realidad Virtual, Realidad Aumentada, Fabricación Digital.

Hugo Inda, Centro Universitario Regional del Este, Universidad de la República, Uruguay.

Licenciado en Ciencias Antropológicas (Arqueología). Magister y Doctor en Ciencias (Ecología). Se desempeña como docente en CURE, UDELAR, Uruguay. Es investigador del Sistema Nacional de Investigación, del área Geociencias del Programa de Desarrollo de las Ciencias Básicas (PEDECIBA) y de diversos programas de posgrado en Uruguay. A nivel de grado desarrolla actividad de docencia en la Licenciatura en Gestión Ambiental del CURE.

Descàrregues

Publicades

2020-04-28

Número

Secció

Artículos