Construcció d'una eina per a un urbanisme de la vida quotidiana: el cas de Barcelona

Resum

Tots els éssers humans formem part de grups i comunitats i, per tant, som interdependents. És per això que, en algun moment dels nostres processos vitals, necessitem ajuda d'altres persones: en la infància, en la malaltia, en la vellesa i, molt sovint, en el dia a dia. Les persones també som ecodependents: necessitem l'aire per respirar i els sistemes naturals per sobreviure. El model capitalista, històricament, ha omès aquestes dues dependències, provocant desigualtats i desequilibris.

Tradicionalment, en la nostra cultura urbana i social, s'ha relacionat la productivitat i l'economia de mercat a l'esfera pública, mentre que les activitats domèstiques i de cura, assignades tradicionalment a les dones, s'han vist desvalorizadas, invisibilitzades i relegades a l'àmbit privat . La perspectiva de gènere pretén visibilitzar i problematitzar sobre aquestes desigualtats i, al seu torn, aportar una nova mirada a l'hora de dissenyar i construir les ciutats.

L'urbanisme amb perspectiva de gènere posa el focus d'atenció en el coneixement dels processos de vida dels diferents col·lectius, i busca la manera permetre i donar suport a les necessitats quotidianes i, a el mateix temps, ser respectuós amb els ecosistemes.

Les activitats de sosteniment de la vida com: comprar aliments, visitar-se en un centre mèdic, cura de nens o persones malaltes, jugar, socialitzar-o participar en la comunitat tenen una traducció espacial i temporal.

Amb el propòsit de visibilitzar aquestes activitats hem dissenyat una eina "Manual d'urbanisme de la vida quotidiana"

Aquesta eina s'ha construït després d'una àmplia investigació, a la ciutat de Barcelona, gràcies als projectes duts a terme, el Mapa de la vida quotidiana (Barcelona Regional, 2018), el Mapa de les marxes exploratòries (Barcelona Regional, 2018) , les diferències de gènere en l'ús i el discurs de l'espai públic (IGOP, 2009) i diverses col·laboracions en l'àmbit acadèmic.

En el desenvolupament dels diferents projectes hem fet servir un conjunt de tècniques per a l'anàlisi de la ciutat de caràcter qualitatiu: la recerca documental, les cartografies socials, les marxes exploratòries, els tallers, i les enquestes obertes i l'observació participant. L'elecció d'aquest tipus de metodologia i de tècniques no ha estat casual ja que ens han permès: a) un acostament en profunditat de les diferents realitats urbanes analitzades; b) la possibilitat de generar coneixement teòric sobre la qüestió de la cura a la vida quotidiana de les urbs i c) la producció d'informació de rellevància per a la construcció de l'eina, objectiu principal del nostre treball. Aquesta investigació ha seguit un procés basat en la grounded theory. A diferència dels mètodes deductius que comencen per una teoria general i fan servir hipòtesis per a proves experimentals, la grounded theory és un mètode inductiu que comença la investigació per observació directa i després vam formar patrons, relacions o categories o conceptes generals.

L'eina presenta una sèrie de plantilles que avaluen els espais segons uns criteris de qualitat, pel que fa a sis elements de l'espai físic i social, incloent façana, sòl, elements urbans, medi ambient, persones i usos socials. Mitjançant la mateixa tractem de reavaluar i visibilitzar les activitats de cura en els espais públics urbans i situar la vida de les persones en el centre de l'agenda urbana. Així doncs, l'objectiu de l'eina de la ciutat inclusiva és recopilar dades de les persones i el seu entorn a través de l'observació en un esforç per analitzar i diagnosticar quins factors faciliten les activitats de cura en l'espai públic. És a dir, la informació recopilada ajudarà els planificadors de Barcelona, i d'altres ciutats amb un teixit urbà semblant (compacte i divers), a preveure els desafiaments i oportunitats dels espais des d'una perspectiva de gènere i, per tant, a dissenyar espais més inclusius.