El mètode Mending Termini estació: la planificació estratègica de la ciutat
DOI:
https://doi.org/10.5821/ctv.8473Paraules clau:
mètode, nodes de infraestructura, planificacióResum
L’objectiu d’aquest estudi és un promotor d’un mètode adaptable, multidisciplinari i tot inclòs, que considera la intervenció en el sistema de infraestructura i els nodes com una prioritat estratègica, amb l’objectiu de garantir un nivell de planificació que permeti la concatenació d’intervencions posteriors.
El desenvolupament d’un mètode finalitzarà amb la implementació de les accions necessàries per completar un pla estratègic dirigit a una transformació radical de la ciutat. L’estudi de cas presentava acords amb l’estació de Termini i la ciutat de Roma, amb l’objectiu d’un llarg pla de revertir la tendència en els patrons de la mobilitat i millorar l’àrea dins dels Murs d’Aurelia (patrimoni de la UNESCO). L’estat actual dels sistemes i nodes de infraestructura ofereix possibilitats, algunes vegades respostes per un debat encarregat en el temps, capacitats d’abordar els interessos de diversos actors. Per tant, s’establirà la intervenció en la infraestructura com el primer pas, necessari per recalibrar l’equilibri entre els sistemes urbans, és possible obtenir una vista prèvia dels efectes directes als nodes i a la ciutat que permeten noves transformacions. Entre aquests, la recuperació del sòl urbà és un pas fonamental del mètode, que es pot aconseguir entrar en una part de la infraestructura o de les estacions. La viabilitat de projectes d’aquesta escala i menús està vinculada a la liberalització del sistema ferroviari, que tenia la propietat de les àrees d’empreses públiques regides pel dret privat, convertint-les en promocions i garanties de les transformacions, a través d’acords amb les autoritats públiques.
Sobre la base de la transformació del sistema de infraestructura, és possible portar a terme intervencions en moviment, en el sistema ambiental i en la recalificació urbana, capaços d’establir les principals línies de desenvolupament de la ciutat. Són intervencions que es poden estendre al llarg del temps, per a la transformació d’un mar urbà sostenible i menys radical, i han de funcionar com a catalitzadors per assolir els objectius estratègics proposats. Per a proporcionar una guia per a futurs projectes, l’estació s’estableix un termini final amb la planificació d’una nova polaritat urbana en l’àmbit del pati ferroviari antic, una proposta que defineixi límits i prescripcions sobre serveis, funcions, paisatge i relació formal amb el context.
La investigació metodològica es construeix a través d’una crítica d’exemples virtuals que, a nivell internacional, ha desenvolupat processos de regeneració urbana a gran escala. En el projecte Maine-Montparnasse a París, l’objectiu que s’assoliria mitjançant la reemplaçament de l’estació del segle XIX, la inserció de noves funcions administratives, comercials i residencials, i un nou parc urbà sobre les vies. L’efecte positiu d’aquesta intervenció no permet evitar cap inversió contínua per fer de Montparnasse un polo innovador, sostenible, tecnològic i fortament identitari. El projecte King's Cross Central a Londres va respondre a una fase de declivi greu a l’àmbit, utilitzant un nou recinte al Túnel del Canal com a incentiu important per a la regeneració urbana i una oportunitat per a la revitalització de tot el districte. A partir de la recuperació de les estacions, l’àmbit es converteix en un nou centre d’ús mixt i la millora dels espais públics que cal considerar una prioritat per garantir una millora en la vida urbana i el desenvolupament econòmic. El projecte Set Yards de Milà és el resultat de la possibilitat de convertir-se en àrees ferroviàries en el seu temps, que són interessants per la seva mida i ubicació estratègica. L’objectiu fonamental és repensar la forma de concebre la ciutat en sí, de forma multicèntrica i integrada, a través d’una planificació, també en termes de temps, de les intervencions.
La validesa comprovada d’aquesta metodologia és espontània i la base del procés és una planificació estratègica dirigida a aconseguir un objectiu macro de construir la ciutat del matí. El desenvolupament posterior d’aquest estudi encadenat, en part, en la planificació estratègica de processos que tenen els objectius bàsics. Les aplicacions, que mostren resultats interessants, són el projecte Zuidasdok per a Àmsterdam i la competència per a la reurbanització d’espais públics al districte de l’aeroport Charles De Gaulle a París.