Estructura, Imatge Urbana, Transport i Mobilitat a través dels anys a Guayaquil

Resum

Tot procés de renovació urbana genera un impacte a nivell social, físic, econòmic, ambiental i depèn de les particularitats del context el definir les estratègies més apropiades per a desenvolupar un projecte, sobretot els que estan lligats directament al transport a les ciutats (Taronger, I & Arellano, B., 2018).

Guayaquil i el seu transport urbà han estat lligats a el creixement de la ciutat arran de l'increment de la seva població i de la seva economia a fins de segle XIX. La ciutat i el seu centre van estar sotmesos a un procés de densificació comercial a partir de la dècada dels seixanta. Prèviament la seva relació amb el riu Guayas, raó fonamental de la seva creació i existència, el que va deixar de ser vital per la disminució de les activitats econòmiques que es desenvolupaven a les ribes del riu. Tots aquests esdeveniments associats a una creixent migració de la població cap als nous barris residencials desenvolupats a la perifèria, i que van asseure bases per a una disminució de centre de la ciutat, limitant-se en gran part a les activitats comercials bancàries i públiques.

L'any 2006 el Municipi de Guayaquil, va implementar el sistema integral de Transport Massiu Urbà "Metrovía" i la ciutat començava a estar sotmesa a noves transformacions físiques, en aquest cas amb la implementació de el nou sistema de transport públic massiu, que correspon a un sistema BRT (Bus Rapid Transit) presentat amb visions sostenibles, és a dir reducció de congestió vehicular, moviment de major quantitat de passatgers i en menor temps que els busos urbans, reducció de la contaminació ambiental i confort en el seu desplaçament.

Com a objectiu principal es planteja analitzar l'impacte i canvis que s'han donat en l'estructura urbana de Guayaquil amb el transport, una investigació que pretén entendre justificadament els paràmetres esmentats anteriorment, al seu torn l'afany per conèixer la mobilitat de la ciutat com a principal actor de l'espai públic, la forma com les persones es situen i traslladen d'un lloc a un altre a peu, amb bicicleta o en un sistema de transport massiu.

La metodologia utilitzada és qualitativa - descriptiva, amb fonts d'informació que planteja una revisió del "Pla de mobilitat de Guayaquil" actual, les metes i accions que s'han establert i fins a quin punt han estat implementades o desenvolupades, així com contrastar amb els objectius que el Govern ha plantejat en el document públic de el "Pla del Bon viure". La revisió bibliogràfica juga un paper important per contrastar els canvis que s'han donat al llarg dels anys en la mobilitat de la població.

Les ciutats no moren, creixen i es transformen, com a conseqüència de l'economia local, les necessitats dels seus habitants i de la capacitat de resposta de les entitats que tenen competències sobre la millora de la seva qualitat de vida. Producte de el creixement, la ciutat ha buscat implantar un mecanisme que representi més beneficis en termes de temps, diners i qualitat de el servei, però potser deixant de banda l'estudi d'aquestes particularitats que denoten un respecte per l'entorn construït (Naranjo, I & Arellano, B., 2018).

En conclusió, a la ciutat de Guayaquil des de l'empresa de carros urbans fins al sistema de Transport públic massiu Metrovía s'han obtingut grans canvis, però, aquests canvis no han ofert, ni han garantit una mobilitat que permet establir intermodalitat o que generi espais on el vianant sigui el principal protagonista. El pla de mobilitat plantejada entre els seus objectius i accions esmentava un projecte amb equitat, integració, equilibri i articulació de les diferents maneres de transport, però, fins aquest any no s'han donat aquestes millores.