La transformació de sòl vacant industrial com a principi per a la cohesió i regeneració dels municipis de sud de Madrid

Resum

Madrid, com tantes ciutats al món, pateix una progressiva "turistificació" i gentrificació (Domínguez i Leal, 2008). Aquest procés està transformant notablement les característiques sociològiques dels entramats urbans veïnals per nous espais destinats a una població flotant, els principals representants són els turistes i els residents temporals. Així, les activitats comercials, socials i culturals, tendeixen a fomentar l'homogeneïtzació de l'espai públic en favor del consumidor d'escala. Aquest procés exclou progressivament a la població local, la qual no pot fer front a l'increment de el cost del nivell de vida ni a la progressiva deterioració i substitució de l'entramat socioeconòmic tradicional. La gentrificació porta al seu torn associada un desplaçament de la població a entorns més accessibles econòmicament, localitzades principalment a les perifèries metropolitanes, en un clar procés de "centrifugació social" (de Santiago Rodríguez 2007). No obstant això, en les grans ciutats i a causa de la pressió immobiliària, aquestes zones mantenen uns preus de mercat molt superiors a el poder adquisitiu mitjà. Aquesta circumstància dificulta tant l'accés a l'habitatge com la implicació social en la millora urbana.

En el cas de Madrid, i concretament en el Districte de Villaverde, aquest fenomen s'evidencia en unes rendibilitats d'inversió immobiliàries elevades que, però, no es materialitzen ni en una millora urbana ni en l'augment de la qualitat de vida dels propietaris tradicionals d'habitatge i comerç (Domínguez i Leal, 2008). D'aquesta manera, la pressió immobiliària, sumada a el progressiu envelliment de la població i el desmantellament de la indústria del cinturó sud-est de la capital afavoreix la degradació d'aquestes àrees. Davant d'això, es planteja la necessitat d'implantar diferents actuacions efectives que dotin i regenerin de nou l'entramat social, revertint els creixents nivells d'exclusió.

Així, al llarg de l'últim any, s'han analitzat els agents i grups d'interès més representatius de districte de Villaverde (Madrid) i dels seus municipis confrontants (Leganés i Getafe) amb l'objectiu de desenvolupar una estratègia que permeti la inclusió de nova població, de perfil jove, compatible i complementària als entramats socials tradicionals. D'aquesta forma, l'article exposa mitjançant una anàlisi quantitativa i qualitativa les alternatives urbanes possibles davant la demanda social. I, especialment pel que fa als escenaris de consens per tal de promoure propostes realistes de reutilització de les antigues parcel·les industrials vacants de la zona. La metodologia emprada en base als costos de l'habitatge i lloguer, ha permès plantejar una proposta d'actuació estratègica de regeneració urbana en fases respectant tant les demandes socials com els usos predominants de terra.

Per acabar, es presenten les propostes d'estratègia de regeneració urbana sobre les parcel·les industrials vacants que major grau d'acceptació ha obtingut entre els agents i grups d'interès. De manera que es fomenti la introducció d'un nou ús i perfil veïnal per millorar la cohesió social i urbana de sud de Madrid.