Estudi de la connexió cívica i viària en els horts de Sant Bertran, port de Barcelona

Resum

L'objectiu de la ponència és presentar un estudi / investigació titulat "A primera línia" realitzat per Barcelona Regional, sobre la connexió cívica (estendre la trama urbana de Poble Sec fins al mar) i viària (modificació de la Carbonera i urbanització dels terrenys del Cinturó Litoral al pas pel Morrot). Aquest treball forma part d'una sèrie de 12 treballs encarregats per B.R amb ocasió de el 25 aniversari de les Rondes de Barcelona. L'objectiu de l'estudi és el de retrobar la identitat de el lloc i la maritimitat dels usos que han de configurar el futur espai cívic i urbà del Moll de Sant Bertran, a peu de Morrot.

La metodologia ha consistit en observar i dibuixar l'ordinari del port, i representar-los com a elements extraordinaris, intentant construir representacions amb "múltiples punts de vista", tal com explica Stefano Boeri en l'assaig "Atles eclèctics" (2003). Hem construït tres Atles del Port (Tipològic, d'Activitats i Pintoresc) a partir de fotografies, informes, estadístiques, històries, assajos, articles ... que és el que ens ha permès buscar les "correspondències entre espai i societat".

Per construir aquests tres Atlas, hem revisat el port a partir de 4 mirades: 1) Mirada Obliqua. A contra de l'arrogància zenital, "un punt de vista que promou un fort distanciament entre l'observador i el territori", 2) Mirada d'indicis. Elements indicadors d'una activitat extraordinària, 3) Mirada de mostres. Estudiar les diferents tipologies portuàries, tant actuals com històriques i observar les "declinacions" que presenten en diferents contextos i, 4) Franges de percepció. Descrivim el potencial d'un mateix lloc per generar activitats múltiples.

S'han construït 34 fitxes d'elements, edificis, situacions, existents (en general re-programats), mai construïts o desapareguts. El que Montalbán diu els solistes de el cor, aquells elements que en un determinat moment han configurat un espai, activitat fonamental en la vida del port (el club Marítim flotant al moll de Barcelona el 1906 o el restaurant "Mar i Cel" a el far de l'escullera al 1926) i que com tants altres han desaparegut per l'especulació, altres prioritats o simplement ignorància de la valor que han tingut edificis de vegades insignificants però molt importants en la memòria de la gent.

Es proposen 6 actuacions que permetin generar una ciutat "pluridimensional", un lloc amb potencial per generar múltiples activitats marítimes, més tancades, un lloc en evolució:

- Re-Programar les Naus de Sant Bertran a escola de la Mar i l'edifici de Correu en habitatge social

- Re-Habitar el port. Apropar Poble-sec a primera línia

- Re-Urbanitzar el Port, eliminar tanques, recuperar espai públic ple d'activitats

- Re-Definir el perfil de la façana marítima, compatible amb activitat nàutiques

- Re-Naturalitzar la plataforma alliberada pel soterrament de la Ronda

- Re-Connectar els circuits d'orenetes, els carrers de Poble-sec i Miramar

Es poden resumir els problemes que té actualment el port, a partir de les categories que hem deduït de l'Atles Tipològic del Port:

1. Les noves construccions estan especialitzades funcionalment, no tenen barreja d'usos i per tant serveixen per a una activitat concreta, difícilment reprogramables, amb horari limitat, i aïllats de l'accés públic.

2. No són edificis sistèmics, connectats a les xarxes de transports.

3. No són edificis de morfologia híbrida.

4. Baixa qualitat arquitectònica dels edificis públics.

5. Baixa qualitat dels edificis portuaris: les últimes construccions que es poden considerar que tenen qualitat com per conservar-són les Naus de Sant Bertran.

6. Nul·la accessibilitat a les infraestructures portuàries. El port està totalment sectoritzat i aïllat de la ciutat.

7. Baixa qualitat dels espais públics. Si el 1988 i 1929 la ciutat configurava el port, avui dia és un territori franc, lloc de vehicles de transport, grans rotondes, duanes, i absència total de passejos.

8. Perfil marítim que no permet apropar-se a l'aigua.

9. Discontinuïtat en els circuits. Actualment el telefèric és un mitjà de transport per a turistes, el mateix que les orenetes que fan un circuit obert, sense parades. Ara l'oreneta s'anuncia com el mitjà per "veure Barcelona des del mar" o anar a "veure els creuers".