Centres històrics italians i marginalitat. Per una estratègia de regeneració del territori històric contemporani

Resum

L'estudi desenvolupat per Ancsa * i Cresme ** mostra l'estat actual dels centres històrics italians des del punt de vista econòmic i demogràfic, que és el punt de partida del document per reflexionar sobre les polítiques urbanes italianes per a la millora i preservació de Territori històric contemporani. A més, el document té com a objectiu investigar més a fons el fenomen de la marginalitat que sorgeix de l'aplicació de el concepte de "perifèria" als centres històrics.

A partir de la metodologia analítica-interpretativa utilitzada en l'informe Ancsa-Cresme 2017, el nostre estudi segueix un mètode inductiu basat en les tendències d'enquestes demogràfiques, socials i econòmiques en les capitals de província. Encara que de forma quantitativa, aquest enfocament reflecteix la tendència per la qual travessen les ciutats italianes i és útil per a descriure les característiques comunes del fenomen de la marginalitat d'alguns centres històrics. Aquesta investigació general representa el marc de referència per a l'anàlisi profunda i comparativa dels estudis de cas útils per comprendre els fenòmens específics que caracteritzen els centres històrics, així com les polítiques, estratègies i resultats de planificació per a la seva regeneració. A causa de la seva estructura i morfologia, els centres històrics són organismes vius i únics, de manera que és difícil planificar un marc de política urbana predefinit i estandarditzat. És per això que, a partir d'un marc general, aprofundim alguns estudis de cas per delinear les polítiques adequades per a contextos urbans similars.

El document proposa una anàlisi comparativa entre dos estudis de cas italians que es caracteritzen per fenòmens de degradació o per turisme de senderisme, envelliment i disminució de la població (especialment joves i famílies), així com la pèrdua d'activitats comercials en el veïnat. A el mateix temps, el document considera els centres històrics com a nodes de la xarxa de territoris històrics identificats a través d'un enfocament de millora de el patrimoni històric i cultural més en línia amb la forma i les necessitats de la ciutat contemporània. Aquestes dues condicions demostren que els centres històrics haurien de ser crucials per a la nova agenda de polítiques urbanes.

Les dades utilitzades es prenen de les enquestes censals de l'Institut Nacional d'Estadística i / o estan disponibles a les bases de dades locals, així com les dades preses de les eines de planificació urbana vigents.

Els resultats mostren les polítiques urbanes que seria útil donar suport per promoure una regeneració de la ciutat contemporània. Aquestes polítiques han de ser conscients tant dels problemes que afecten els components històrics tradicionals (la marginalitat dels centres històrics) com dels nous desafiaments derivats dels canvis socioeconòmics i ambientals, que estenen considerablement els records dels habitants i les competències de planificació urbana més enllà del perímetre de Els centres històrics.

* Ancsa, Associazione Nazionale Centri Storici Artistici, Associació Nacional de Centres Artístics Històrics

** Cresme, Centre vaig donar Ricerche Economiche i Sociologiche vaig donar Mercato dell'Edilizia, Centre de Recerca Econòmica i sociològica al Mercat de la Construcció