Dret a la mobilitat i rutes de resiliencies. Reutilització i rellançament de ferrocarrils secundaris per a la regeneració de territoris fràgils a Itàlia i Espanya
DOI:
https://doi.org/10.5821/ctv.8527Paraules clau:
resiliència, mobilitat, sostenibilitat, ferrocarrilsResum
Els processos de metropolització del territori impulsen els fenòmens de polarització espacial que determina un estat creixent de fragilitat econòmica i social de les "inner peripheries" connectat a problemes infraestructurals i mediambientals. En aquest context, el debat científic i les agendes polítiques destaquen la centralitat dels temes relacionats amb la mobilitat, que redissenyen les zones ràpides i les zones lentes dels països, l'accés als serveis i el potencial de desenvolupament sostenible, alimentant o debilitant la sang vital del territori, els fluxos de persones i béns. El Dret a la Mobilitat, finalitzat a garantir connexions i accessibilitat, constitueix una part fonamental d'una estratègia de regeneració dirigida a assegurar un nou welfare urbà, en el marc de les rutes de resiliència per als territoris fràgils.
La reflexió il·lustrada en aquesta ponència és part de l'activitat de recerca que el grup d'acadèmics de les universitats Sapienza, Roma Tre, UCLM i UPC estan tractant sobre el tema de la regeneració urbana i territorial, posant al centre el tema de les relacions que hi ha entre urbanisme, infraestructures per a la mobilitat i regeneració territorial, destacant els reptes que planteja la presència de xarxes ferroviàries en desmantellament.
Específicament, la investigació intitulada Rutes de resiliència. Reutilització i rellançament de ferrocarrils menors per a la regeneració dels territoris fràgils. Experiències a Itàlia i Espanya aborda la reactivació de línies ferroviàries menors en desús, a través d'un enfocament integrat, des de paisatges del descarti a eixos estructurants de reequilibri socioeconòmic i mediambiental, així com de re-configuració morfològica i de valorització paisatgística.
La proposta, a partir de la contextualització de les dinàmiques en curs a Itàlia i Espanya, com la marginalització de les "Aree interni" i de la "Espanya buida", persegueix l'objectiu d'identificar noves referències metodològiques i operatives, a través de la definició d'enfocaments per a la reactivació i reutilització de xarxes ferroviàries menors, en línia amb les polítiques i els programes orientats a respondre als processos de desmantellament infraestructural.
La investigació adopta tres perspectives consolidades en el marc del debat urbanístic per analitzar els fenòmens de fragilització i les experiències de plans i projectes, en coherència amb les polítiques i els programes:
- d'una perspectiva "estructural", que identifica el rellançament dels ferrocarrils com a oportunitat per a la revitalització socioeconòmica d'àrees marginals, a partir d'una reactivació del servei públic, des del "dret a la mobilitat";
- d'una perspectiva "morfològica i paisatgística", que centra l'atenció en la relació osmòtica entre infraestructura i paisatge, a partir del reconeixement de la forma com una eina cognitiva i de planificació per interpretar la identitat dels llocs i el gaudi com a element indispensable per governar la percepció del territori;
- d'una perspectiva "ecològica i mediambiental", que considera la regeneració de la xarxa ferroviària com una oportunitat per al desenvolupament sostenible, que suggereix la transformació en xarxes integrades verds, portadores de noves formes de mobilitat sostenible i valors ecològics col·lectius.
En aquest marc, a partir d'un procés inductiu i iteratiu d'investigació, el document sintetitza els primers resultats de la investigació que subratllen la necessitat de noves categories de planificació integrada i interescalar per a la planificació de xarxes d'infraestructura: corredors de mobilitat ràpida, ferrocarrils turístics, vies verdes, nous criteris operatius que identifiquen els traçats com "figures de regeneració" que posen en sinergia eines ordinàries i extraordinàries, recursos públics i privats multinivell, escenaris a llarg, mitjà i curt termini, noves formes de gestió de xarxes i de serveis internacionals i multinivell.