Mecanisme de Desenvolupament Net (MDL) i bons verds com mobilitzadors financers ¿Una oportunitat per a les inversions alineades a el clima a Llatinoamèrica?

Resum

El clima està canviant, l'atmosfera i l'oceà s'han escalfat, els volums de neu i gel han disminuït, el nivell de la mar s'ha elevat i les concentracions de gasos d'efecte hivernacle han augmentat (IPCC, 2013). Aquest perill eminent del canvi climàtic ha convocat la comunitat internacional a prendre mesures financeres urgents per afrontar-ho. Incorporar les finances verdes en aquest procés, ha estat assumit pels països signants de el Protocol de Kyoto el 1997 i posteriorment a través de l'Acord de París el 2015, tots dos acords, convocats per la Convenció Marc de les Nacions Unides (CMNUD).

En el Protocol de Kyoto, els països tant desenvolupats com subdesenvolupats, es van comprometre a assumir el finançament per a la reducció de les emissions dels gasos efecte hivernacle (GEH) a través d'una estratègia anomenada Mecanisme de Desenvolupament Net (MDL), que consisteix a que un país desenvolupat que hagi assumit el compromís de reduir o limitar les emissions, ha d'implementar projectes de reducció de les emissions en països en desenvolupament a canvi de crèdits per Reduccions Certificades de les emissions (RCE) (Ledezma & Caballero, 2013) els quals són instruments financers negociables en el mercat de carboni.

A nivell mundial l'expedició de RCE a la fi de el primer període compromís de Kyoto (2008-2012), va superar els 1.000 milions d'unitats, la qual cosa mostra el dinamisme d'aquest mecanisme (UNFCCC, 2011). Paral·lelament els Bons Verds (BV) o títols de deute de renda fixa són un altre mecanisme financer de mercat alineats a el clima, emesos per organismes multilaterals, ens públics estatals o municipals, i entitats financeres i no financeres de caràcter privat. L'emissió de bons Verds a Llatinoamèrica ha mostrat un desenvolupament conservador d'acord a l'informe del Climate Bonds Initiative (2018)

El present estudi té com a objectiu obtenir una anàlisi comparativa dels dos mecanismes descrits anteriorment, quant la seva aportació a la política energètica de la regió. La metodologia parteix de l'estudi de casos en països que han implantat de forma important aquests instruments (Brasil i Mèxic).

Per a l'anàlisi comparativa, es van revisar aspectes relacionats amb els procediments, l'evolució, els avantatges i / o desavantatges d'implementació, posant especial èmfasi en els països seleccionats i des del punt de vista de l'atractiu per als inversors internacionals. L'elaboració de l'estudi va requerir una revisió bibliogràfica de fonts acadèmiques (tesis doctorals), documents normatius relacionats amb la inversió en el mercat de capitals, fonts estadístiques relacionades amb organismes que lliuren informació de les finances llatinoamericanes, pàgines webs oficials i una revisió d'articles científics .

Els recursos obtinguts per Llatinoamèrica i el Carib (ALC) per a l'aplicació de projectes MDL com a resultats de la implementació de projectes energètics són importants. Aquest mecanisme ha permès realitzar inversions en tecnologies amb menor consum d'energia. Entre les principals barreres per al seu desenvolupament es evidencien la manca de diversificació d'emissors i el vaivé del mercat de carboni que desanima les inversions. Pel que fa als bons verds el mercat és voluble i encara requereix condicions estratègiques per al seu desenvolupament. Brasil està a l'avantguarda en l'atracció dels dos mecanismes, la banca de desenvolupament ha jugat un paper important en el suport d'aquests instruments.

Els resultats suggereixen que, entre els mecanismes analitzats, aquells altament participats per l'Estat són els que tenen millors resultats en termes d'inversions energètiques. Pel que fa a l'MDL, hi ha expectatives sobre què passarà el 2020 quan conclogui el compromís de el Protocol de Kyoto i per tant el procés formal de mobilització de recursos cap als països en vies de desenvolupament. Els bons presenten potencialitats de finançament en el mercat verd, però no es visualitza un horitzó segur en els mercats llatinoamericans.