Estratègies de participació ciutadana i noves tecnologies. Aproximació actual als urban centers i centres d'innovació urbana
DOI:
https://doi.org/10.5821/ctv.8553Paraules clau:
urban centers, participació ciutadana, cases de la ciutat, noves tecnologiesResum
En els últims anys s'ha ratificat la necessitat d'implementar una nova democràcia participativa en els assumptes urbans, on els ciutadans gestionin, informin, reflexionin i plantegin solucions davant els problemes actuals i futurs de les ciutats. Els Urban Centers o centres d'innovació urbana estan sorgint com a eines en pro de la construcció de polítiques urbanes col·laboratives mitjançant l'enfortiment de el paper actiu dels ciutadans amb interessos comuns, amb una visió local i global. L'objectiu principal a desenvolupar en la ponència és la conceptualització i aproximació al voltant dels urban center i el seu estat actual, prenent com a referència el cas de Bolonya, Barcelona i Boston, a més d'establir la relació actual entre el presencial i el digital a la participació ciutadana.
S'ha recopilat informació documental sobre els UC, fent èmfasi en el paper que tenen aquests en la participació activa i directa dels ciutadans, que ens permet entendre el fenomen i les seves variants i les possibilitats que poden resultar de la seva aplicació en les esferes de la participació ciutadana. A més d'això, per poder aprofundir més en la implementació d'aquesta participació, es planteja una metodologia que permeti determinar les estratègies necessàries per a això, amb el suport dels col·lectius implicats en aquest procés i l'ús de les noves plataformes i mitjans digitals. Aquesta metodologia es divideix en tres fases, que van des del diagnòstic actual, fins a la generació col·lectiva de propostes; aquestes dades seran obtinguts i processats amb plataformes d'enquestes i participació, a més de taules de treball presencials.
A l'analitzar els resultats, ens podem adonar de la poca divulgació que ha tingut aquest tipus de mecanisme de participació ciutadana, aconseguint la seva major difusió i posada en pràctica a Itàlia, sent el UC de Bolonya el punt de referència. Un cas interessant és el de Boston, el qual està en la transició d'un centre a una xarxa de centres, el que permet l'intercanvi d'experiències, plantejar problemes i solucions comuns i satisfer les necessitats específiques i generals de la ciutat i els seus ciutadans. En el cas de Barcelona, s'està implementant un UC on es fomenta la innovació urbana en els àmbits social, urbanístic, econòmic i tecnològic. Aquestes bones pràctiques, tot i que necessiten expandir-se i renovar-se, poden servir com a plataforma per a la creació d'una xarxa de forma territorialment descentralitzada de punts de referència de participació ciutadana i de pràctiques col·lectives urbanes. A partir d'això, és important seguir tres línies: transformar els ja existents, incloent als ciutadans no només com a espectadors, sinó com a agents actius en la conformació de la ciutat, a través de tallers, seminaris, debats, plataformes digitals, documentació, centres d'exposició i taules de treballs, de la mà de les noves tecnologies de cara a l'usuari-ciutadà; crear una xarxa més àmplia d'UC, interconnectades unes amb les altres, per intercanviar experiències i bones pràctiques, i crear eines o recolzar-nos en les ja existents, per a una participació en temps real, més transparent i accessible. Això suposa major cobertura i informació dels processos actuals de participació.