La composició dels espais verds i nivells d'activitat física de la gent gran a Barcelona

Resum

L'estudi dels espais verds urbans (UGS en anglès) ha rebut una gran atenció tant dels acadèmics com dels planificadors urbans, ja que ofereixen una gamma de serveis suposant una millora dels valors per a la societat. Els espais oberts urbans proveïts d'elements naturals s'han relacionat amb una sèrie de beneficis, tant per al medi ambient i la salut com per al benestar dels residents urbans. Això és possible ja que aquests llocs ofereixen a les persones la possibilitat d'interactuar socialment, a més de amb el medi ambient, en la mesura que promouen activitats d'oci i recreació a l'aire lliure. Són, per tant, llocs adequats per a la pràctica d'activitat física. Els beneficis de salut fisiològics i psicosocials dels UGS són importants per abordar els desafiaments futurs que implica l'envelliment de les societats modernes. L'associació entre els visitants d'aquests espais i els augments en els nivells d'AF està relacionada amb una àmplia sèrie de beneficis especialment entre la gent gran. La forma i la composició dels UGS poden variar àmpliament des del punt de vista de la infraestructura proporcionada. Al seu torn, aquestes característiques poden influir en l'ús que fan les persones en aquests espais. És escassa l'evidència existent a l'hora d'explorar la relació entre la provisió de diferents tipus de paisatges naturals presents en els UGS, així com els diferents tipus de superfícies disponibles. A través de la categorització dels paisatges naturals aquesta exploració és possible. Per contribuir en aquest camp de la investigació, aquesta investigació té com a objectiu analitzar la relació entre la composició de UGS i el seu ús per part de persones grans en una ciutat mediterrània com Barcelona. Més específicament, aquest estudi explora les relacions entre la provisió de diferents tipus de paisatges naturals i els tipus de superfícies transitables disponibles a UGS amb el temps emprat i la intensitat de l'AF de les activitats realitzades per la gent gran. Addicionalment, també s'analitza l'efecte de certes característiques individuals com ara el gènere o l'edat. Per dur a terme aquest estudi, va ser necessària la utilització de dades de seguiment GPS en combinació amb dades de acceleròmetre registrades en 63 adults grans que resideixen a Barcelona. Es va proporcionar als participants dispositius capaços de realitzar aquests registres que van haver de fer servir durant 7 dies consecutius per tal d'obtenir les seves ubicacions diàries i la intensitat de l'AF. Es va calcular així el temps total que van passar dins d'aquests espais a més de la intensitat (sedentària o activa) de les seves activitats per a explorar l'ús de les diferents àrees segons el tipus de vegetació i la diversitat del paisatge a més del tipus de sòl. Els resultats d'aquest estudi han mostrat que els participants van passar una mediana de 8,5 minuts dins dels UGS analitzats, i que les activitats sedentàries registrades predominen sobre les actives. S'ha demostrat que les superfícies dures estan positivament vinculades amb el temps total emprat, mentre que hi ha una associació negativa entre les superfícies toves i el temps dedicat a un comportament actiu. Les principals conclusions extretes de el present treball indiquen que l'edat o la salut de la població són aspectes clau per tenir en compte a l'hora de construir i dissenyar UGS que siguin inclusius i accessibles per a tots els perfils de la societat, destacant també la importància de altres aspectes com ara l'accessibilitat (pel que fa a la distància des de la llar). Així mateix, el tipus de superfície transitable juga un paper rellevant. Les superfícies dures es relacionen amb un major temps total en aquests espais mentre que les superfícies toves impliquen un menor temps dedicat a l'AF de comportament actiu.