Repercussió dels impactes en el teixit residencial i en el teixit comercial, derivats dels processos de gentrificació en una "Barcelona de dues velocitats"

Resum

Barcelona no ha estat aliena als fenòmens de segregació urbana, fins i tot la posada en marxa de les seves primeres reformes a la fi de la S. XIX van comportar el desplaçament de classes socials menys afavorides a causa de l'encariment de el cost de vida a les zones intervingudes. Aquestes dinàmiques han donat lloc a processos de gentrificació, que si bé es configuren com un fenomen: estructural, permanent i general de les ciutats, no queden exempts de trets particulars que defineixen una realitat pròpia. Així, des de la seva gran transformació per a les Olimpíades de l'92 fins al context actual, Barcelona ha aconseguit posicionar-se com a ciutat global, on la seva creixent activitat turística representa una de les principals dimensions dels processos de gentrificació.

Aquest increment exponencial de turistes - població flotant cada vegada més present en el quotidià de la ciutat - ha impactat el teixit residencial al demanar més allotjaments turístics, esdevenint en l'alça el valor de l'habitatge i en l'aparició d'habitatges d'ús turístic (HUT s per les sigles en català). A això se suma, l'impacte en el seu entorn que ha transformat l'estructura de el teixit comercial; caracteritzada pel seu model de proximitat, forçant la seva adaptació al perfil i exigències dels nous consumidors, a causa de la rendibilitat que representa i deixant en segon pla les necessitats dels residents. Això, es reflecteix en la figura dels mercats d'alimentació, la vigència regida per les seves possibilitats de reinvenció, ha de contemplar la seva doble dimensió "econòmica - social", disputant el pes entre els seus rols d'activitat comercial i equipament públic.

En aquest context, es planteja l'estudi de les repercussions en l'estructura urbana de la ciutat, puntualitzant sobre els impactes en el teixit residencial i en el teixit comercial, com efectes derivats dels processos de gentrificació desenvolupats en el marc d'una intensa activitat turística . Així mateix, aquesta realitat complexa tendeix a polaritzar encara més, si es manifesta en una "Barcelona de dues velocitats"; remetent-nos a la divergència en les trajectòries que experimenta el comportament socioeconòmic dels seus barris, acreixent les desigualtats entre els seus habitants i vivint en una constant competència entre residents i turistes.

Es desenvoluparà una metodologia d'anàlisi quantitativa a partir de dades obtingudes en estudis previs i documents oficials de l'Ajuntament (informes, censos, webs). Considerant dos indicadors; el 1er: referit a el canvi d'ús de el teixit residencial expressat a través del registre d'habitatges d'ús turístic (HUT s) en els barris de l'àmbit municipal i el 2on: relacionat a la dinàmica de el teixit comercial respecte a les intervencions executades en els mercats de alimentació i el nombre d'establiments en actiu. Vinculant tot això a el nivell de renda familiar disponible (NRFD) dels residents, a fi d'establir la incidència de la capacitat de despesa de la població.

Els resultats permeten apreciar una relació entre l'evolució a l'interior dels mercats d'alimentació; expressat en nombre d'establiments, en funció a el teixit residencial dels barris que els alberguen. Al seu torn, aquesta evolució es pot vincular amb una de les principals conseqüències de la gentrificació: la presència HUT s, que impacta en els usos tradicionals. Es destaca que els HUT 's troben una convivència suportable en barris consolidats com el cas de la Dreta de l'Eixample; el qual posseeix una població majoritàriament benestant, així com un elevat índex de les activitats terciàries, permetent un entorn idoni perquè aquests comerços puguin desenvolupar la seva doble dimensió: innovant com a activitat comercial i com a servei públic que atén les necessitats de la comunitat.

Finalment, el present estudi no només s'ha remès a una revisió teòrica i descriptiva sobre els processos de gentrificació a Barcelona, sinó que aposta per analitzar-los a través d'indicadors i els interrelaciona, amb l'objectiu de tenir una visió conjunta dels seus efectes concatenats a el marc d'una ciutat on cada vegada són més perceptibles les diferències socioeconòmiques de la població.