La reconversió de les façanes marítimes urbanes portuàries: el cas d'Alacant

Resum

Les façanes marítimes, concebudes en èpoques passades com a espais merament defensius i sovint residuals lligats a port, s'han convertit avui en dia en aparador de les ciutats costaneres i focus d'atracció de la seva predominant activitat turística.

Com a cas d'estudi s'analitza la ciutat d'Alacant, capital de la província homònima de la regió valenciana i destacat enclavament portuari amb llarga tradició mercantil al litoral Mediterrani. A mitjan el segle XIX, Alacant va ser la primera localitat marítima espanyola comunicada per ferrocarril amb la capital -Madrid-, amb les importants conseqüències de tota índole que això va comportar. Gràcies als avenços en les comunicacions, es va produir l'obertura de la costa als habitants de l'interior, que van començar a desplaçar-se al litoral per prendre els banys de mar com a font de salut, tant de moda en aquells anys. A el mateix temps, la ciutat va deixar de ser plaça militar, el que va permetre l'enderrocament de les muralles defensives que la constrenyien impedint el seu normal creixement. Per tot això, Alacant pot considerar paradigma de ciutat costanera mediterrània en el seu desenvolupament des de la seva estructura de urbs portuària emmurallada fins a la seva configuració com a destinació turística de referència en el Llevant espanyol.

L'objectiu d'aquest estudi és analitzar l'evolució que ha tingut el front marítim alacantí, partint dels seus orígens defensius, passant per la creació de les passejades litorals a la fi de segle XIX, fins a arribar a la seva estructura urbana actual. La metodologia seguida es basa en l'estudi detallat de tots els elements que formen o han format part de la façana marítima, entès sempre dins del seu context històric. L'àmbit temporal, si bé abasta des dels primers llenços de muralla costanera d'època musulmana, se centra principalment en el període comprès des de l'enderrocament de les muralles de la ciutat, a mitjan el segle XIX, fins als nostres dies. Pel que fa a l'àmbit espacial, la investigació es refereix a la façana marítima pròpiament urbana que emmarca el centre històric i que es troba acotada en els seus extrems per dues antigues estacions de ferrocarril, la de la Marina -al nordest- i la de Múrcia -al sudest-, com fites històriques en record de la importància que en el seu dia va tenir el ferrocarril en el desenvolupament del front litoral. Coincident amb els tres passejades que existeixen en l'actualitat, es considera la façana marítima dividida en tres trams diferenciats, de nord a sud: Gómiz-Esplanada-Canalejas, amb una longitud total aproximada de 2 km.

La hipòtesi de partida plantejada és que la generació dels passejos marítims i, en definitiva, la urbanització de la interfície ciutat-mar, és conseqüència d'un canvi funcional del front litoral. Després de diversos segles de funció defensiva, materialitzada en les muralles de la costa, i de funció mercantil, servint d'entorn a port, a la façana marítima d'Alacant va predominar la funció lùdic-representativa, a el mateix temps que començaven a arribar els cada vegada més nombrosos banyistes en recerca dels beneficis de les aigües marines a la segona meitat de segle XIX. Als visitants de balneari els van seguir, quan aquests van entrar en declivi, els turistes de sol i platja a partir dels anys 60 i 70 de segle XX, convertint Alacant en destí triat per passar les vacances al costat de la mar i segona residència de bona part dels habitants de l'interior de la península. Aquest paper lúdic-representatiu es va compaginar durant més d'una centúria amb el comercial, fins que en els anys 90 del passat segle l'activitat portuària es va traslladar definitivament a sud de l'urb, i la dàrsena històrica per a l'atracament d'embarcacions nàutiques i d'esbarjo , com a apunt anecdòtic de la ciutat portuària que en el passat va ser.

L'interès de l'estudi rau en el fet que gran part de les conclusions extretes de la investigació, pel que fa a la reconversió de la façana marítima en altres usos i la conseqüent repercussió en la resta de la ciutat, són extrapolables a altres urbs costaneres de similars característiques, amb tradició portuària, convertides en llocs amb important activitat turística a l'actualitat.