Prospectiva Ambiental per a la Llacuna de Tres Pals, Municipi d'Acapulco, Guerrero, Mèxic

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.5821/ctv.8610

Paraules clau:

llacuna costanera, prospectiva ambiental, sostenibilitat, governança

Resum

La llacuna de Tres Pals a Acapulco, Guerrero, Mèxic, és un cos d'aigua dolça que, a més de la biodiversitat que alberga i els beneficis ecològics que genera, serveix de suport a les poblacions veïnes. Actualment, la contaminació de l'aigua afecta les activitats econòmiques com la pesca i el turisme. L'objectiu va ser realitzar una caracterització física-química i socioeconòmica de la Llacuna de Tres Pals per una anàlisi complexa de la problemàtica i la seva prospectiva en l'activitat pesquera. Es van desenvolupar quatre etapes: reconeixement de la Llacuna, caracterització ambiental i socioeconòmica, anàlisi de la problemàtica i avaluació de sèries de temps per a l'activitat pesquera; es van utilitzar sonda marina, GPS, termòmetre i equip de laboratori; el processament estadístic es va fer en Excel, Minitab i el cartogràfic en ArcGis. Es van trobar condicions de pobresa i marginació en la població, principalment en Candelilla i Varador de Tres pals. Les activitats econòmiques principals són la pesca, l'agricultura i el turisme. Es van identificar tres zones: la desembocadura de el Riu de la Sabana, és succinta i presenta major terbolesa amb l'entrada de l'afluent i aportació de matèria orgànica, així com residus sòlids; la zona nord presenta una major corrent, de manera que la salinitat és baixa, així com la mitjana de la temperatura; i la zona sud, amb menor grau d'eutrofització i major vegetació, i per ser la més propera al canal que connecta amb el mar, té alta conductivitat en funció dels SDT i la salinitat. La problemàtica ambiental s'aguditza per la desforestació de manglar, el pols i la sobrepesca; les aigües abocades pel Riu de la Sabana representen la principal font de contaminació de la llacuna. El futur de la pesca és incert, les espècies de major valor comercial com llisa (mugil curema) i el robalo (Centropomus nigriscens), continuaran disminuint, mentre les espècies més resistents com la tilapia (Oreochromis niloticus), que es produeix en granges aqüícoles anirà en augment. Es conclou que hi ha conflicte entre actors i debilitat de les institucions en el compliment de polítiques; la Llacuna de Tres Pals requereix d'una governança ambiental eficient.

Biografies de l'autor/a

Lissette Juárez, Universidad Autónoma de Guerrero

Lic. en Economía por la Benemérita Universidad Autónoma de Puebla, Maestría enFinanzas por la Universidad Americana de Acapulco, Maestría en Ciencias DEsarrollo Sustentable del Turismo por la Universidad Autónoma de Guerrero y actual doctorante en Ciencas Ambientales por la misma universidad.

Columba Rodríguez, Universidad Autónoma de Guerrero Centro de Ciencias de Desarrollo Regional

 Docente-Investigador del DCA del CCDR-UAGro
Fundamentos de la Transversalidad, Pensamiento Sistémico, Geografía y análisis de problemas socioambientales (Doctorado en CA). También ha impartido las Unidades de Aprendizaje: Geografía regional, Turismo regional sustentable e Identidad y Cultura Regional (Lic. en Desarrollo Regional)
-Lic. en Geografía-UNAM
-Maestría en Geografía (mención honorifica)-UNAM
-Doctora en Geografía-UNAM
-Postdoctorado en Ciencias Humanas-Universidad del zulia, Venezuela
-Miembro activo de la Sociedad Mexicana de Geografía y Estadística, Academia de Geografía, desde Marzo de 2001

Mirna Castro, Instituto Tecnológico de Chilpancingo Chipancingo, Gro.

Profesor-investigador del Instituto Tecnológico de Chilpancingo.

Lic. en Matemáticas, M. en C. en Matemáticas Aplicadas, por la Universidad Autónoma de Guerrero.

Dra. en Ciencias Ambientales por la Universidad Autónoma de Guerrero, Centro de Ciencias del Desarrollo Regional.

José Luis Aparicio, Universidad Autónoma de Guerrero Centro de Ciencias del Desarrollo Regional

Profesor Investigador del Centro de Ciencias de Desarrollo Regional, Uaniversidad Autónoma de Guerrero.

-Postdoctorado en Ciencias Humanas, Universidad del Zulia, Venezuela, 2015.
-Doctorado en Ciencias Ambientales, UAGro, 
-Maestría en Desarrollo Regional, UAGro, 
-Licenciatura en Psicología Social, UAGro, 
-Integrante de:
Comisión Institucional de Desarrollo Educativo de la UAGro (CIDE)

Carlos Virgilio Marmolejo, Instituto Tecnológico de Chilpancingo Chipancingo, Gro.

Profesor-investigador del Instituto Tecnológico de Chilpancingo.

M. en C. en Matemáticas Educativas por el Centro de Investigación y Estudios Avanzados del Instuto Politécnico NAcional.


Descàrregues

Publicades

2020-04-28

Número

Secció

Artículos