Camins de pluja, lleres urbanes: noves línies d'ordenació territorial. El pla director de l'espai obert urbà de Sabadell. Els criteris d'Infraestructura Verda

Resum

Per poder fer front a la creixent artificialització del medi, és necessària l'ordenació i protecció dels espais oberts urbans i periurbans. Aquests espais deuen constituir-se com elements mediambientals eficaços, per incrementar la resiliència urbana. La renovació de les bases de dades de planejament, incloent la creació de noves bases temàtiques per analitzar l'espai públic, juntament amb l'anàlisi crítica de les figures de planificació vigents, ha revelat que el planejament instrumental ha desdibuixat els objectius principals de el pla general d' ordenació del 93.

L'objectiu és la fixació dels criteris que han d'impregnar les noves solucions de planejament i de projectes urbans, en base als problemes detectats en la fase de diagnosi i elaboració d'indicadors.

La metodologia es basa en l'existència d'una doble complexitat en el projecte dels espais oberts: la lògica dels recorreguts ciutadans o "lleres urbanes", i la lògica de la valor mediambiental encarnada en el cicle de l'aigua o "camins de pluja".

"Lleres urbans." La fixació de directrius s'ha fet en base als següents criteris:

• L'estructura dels eixos cívics ha d'anar facilitant la creació d'una xarxa contínua d'espais que estructuren els diferents veïnats de la ciutat. Aquests eixos s'han anat desdibuixant a mesura que el planejament s'ha fet més curt termini i instrumental

• La maduresa de la configuració del continu urbà limita la creació de nous parcs: l'ampliació dels espais lliures ha d'anar de la mà de la re-configuració de les seccions de grans carrers, avingudes i espais per als vianants.

• No són acceptables les discontinuïtats detectades en les principals xarxes de vianants. Les infraestructures de transport privat han estat les úniques en proveir les comunicacions intermunicipals.

• La nova ordenació de la ciutat ja no pot estar dominada per les dinàmiques de creixement ni per la construcció de noves infraestructures.

• Cal plantejar la continuïtat dels espais oberts urbans amb la xarxa d'espai periurbà i no urbanitzable, de manera que no presentin discontinuïtats.

"Camins de pluja." Cal introduir elements de resiliència urbana a la concreció d'aquests espais d'oportunitat. Hem de rearmar els projectes urbans amb continguts ecosistèmics:

• El cicle de l'aigua, en els seus tres moments (emissió / reg, transport / geometria i modelització, recepció / infiltració) és l'element que encarna aquest canvi. Aquest cicle de l'aigua modela així mateix noves tipologies d'espais verds.

Les dades utilitzades han estat: Mapes de règim urbanístic, topografies digitals, mapificació d'activitats, zones de possible transformació, espais lliures, estudis de mobilitat. Anàlisi de la pluviometria, de terra. Anàlisi de biodiversitat i vegetació. Experiència municipal pròpia.

Els espais lliures s'ordenen amb 2 instruments de planificació: el Pla Director de l'Espai Obert Urbà (en tramitació) i el Pla Director del Verd Urbà (en redacció)

L'ordenació de l'espai obert urbà consisteix en:

• Proposta de la xarxa d'espai obert: Definició de la xarxa d'espais lliures i eixos cívics principals - xarxa de vianants + Identificació de les principals connectivitats de l'espai obert urbà i el periurbà, que ha desembocat en una revisió de planejament del sòl no urbanitzable

• Identificació dels principals projectes de ciutat per arribar a completar el model previst.

• Definició dels àmbits de transformació i de gestió pendents.

• Anàlisi global de la compatibilitat amb les altres xarxes: ciclista, transport públic, viària bàsica ...

• Reequilibri mitjançant l'ampliació de l'espai naturalitzat i de vianants amb directrius per als projectes de l'Àrea d'Urbanisme.

D'altra banda, a hores d'ara estem desenvolupant el Pla Director del Verd Urbà, per descriure els criteris d'Infraestructura verda que els espais verds deuen satisfer rellevants des del punt de vista mediambiental.

L'anàlisi crítica de la planificació territorial i urbanística, així com la proposta deixen entreveure:

• La manca de coordinació en el procés de planificació de nous creixements i la dotació d'infraestructures en el context del Vallès.

• La pèrdua de vigència de el model de ciutat plantejat pel Pla general en alguns aspectes.

• El gran potencial qualitatiu i quantitatiu del reequilibri funcional de la xarxa d'eixos cívics a potenciació i connexió dels espais lliures i en la millora ambiental de les ciutats.