Dret a la ciutat, extractivisme urbà, violències i resistències. La Vila Olímpica i la Vila 20 en la comuna 8 de Buenos Aires

Resum

El concepte de extractivisme té una relació directa amb el model de desenvolupament productiu llatinoamericà. La megamineria, els agronegocis, l'explotació petroliera mitjançant el fraking són alguns exemples rellevants d'aquest fenomen, que té al seu torn un correlat urbà vinculat al negoci immobiliari al voltant de terra i a l'habitatge. Tenint en compte aquesta situació, veiem que la ciutat de Buenos Aires d'Argentina, capital de país, posseeix actualment uns 3 milions d'habitants, dels quals 300.000 viuen en condicions d'amuntegament, i uns 200.000 habiten en les nombroses viles misèria de la ciutat . En aquest context, el Dret a la Ciutat, entès com la possibilitat d'accedir a un habitatge, un treball digne, la salut i l'educació, resulta un concepte estructuralment vulnerat per a un sector important de la població.

Paral·lelament, en l'actualitat el govern local desenvolupa dos projectes urbans que apunten a la construcció d'habitatge en gran escala. Tots dos se situen a la zona sud de la ciutat, anomenada Comuna 8. Aquesta comuna, històricament postergada i amb alts dèficits en matèria D’HABITATGE, és escenari de la construcció de la vila Olímpica - 1000 habitatges per a classes mitjanes construïdes en un sector "vacant" , amb motiu de la realització dels Jocs de la joventut a l'octubre 2018 - i de la reurbanització de la vila 20, barri autogestionat amb alts índexs de precarietat urbana i edilícia, en el qual habiten actualment unes 30.000 persones, i en el qual es construiran 1600 habitatges nous. Tots dos projectes presenten dinàmiques contrastables i despleguen sinergies entre si, esdevingudes en accions de col·lectius socials que busquen resistir a les violències desplegades al voltant d'aquesta dificultat en l'accés a l'habitatge i a un barri digne.

L'objectiu d'aquesta investigació se centra en l'anàlisi crítica i comparativa de les condicions de base, les reflexions respecte a les preexistències en cada predi i en l'entorn immediat, les estratègies i criteris desplegats en els dos projectes urbans; alhora que els resultats obtinguts en matèria de solucions a les problemàtiques de l'hàbitat, a les qualitats espacials i urbanes propostes i aconseguides, i als models de gestió seleccionats en cada cas d'estudi. Es van estudiar aquestes variables en relació a les violències desplegades al voltant d'aquests fenòmens, com en de la consideració de l'habitatge com a bé de canvi i no com a bé d'ús, l'abast limitats i els abordatges divergents de la gestió pública respecte del concepte de ciutat i d'intervenció en la trama urbana, i les respectives resistències populars, des de l'urbanisme, i els espais de la gestió urbana i la societat civil.

Per a aquesta investigació es van considerar com a input de treball tant notícies publicades en mitjans de comunicació oficials de Govern de la Ciutat, com articles periodístics especialitzats, entrevistes a informants clau, material resultant dels concursos d'arquitectura realitzats en el marc de la definició de dos casos , i normatives urbanístiques aprovades durant el transcurs de la seva realització.

Com a resultat preliminar d'aquest treball es comprova el caràcter dinàmic i no monolític de l'aparell estatal, en el qual es despleguen paral·lelament determinades polítiques públiques que difereixen àmpliament respecte de la noció de ciutat que donen suport, i que es verifica en l'anàlisi de l'obra pública construïda, els seus impactes a nivell social i urbà, i els models de gestió proposats.