Instruments de finançament per a l'edificació eficient: anàlisi de bons i hipoteques verds

Resum

El present document és el resultat final de l'assignatura "Seminari d'Investigació" de la línia Gestió i Valoració Urbana i Arquitectònica, en el màster MBArch de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Segons el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament, les mesures que prenguem avui pel que fa a el canvi climàtic tindran conseqüències que perduraran per un segle o més. El parc edificat, responsable d'un alt percentatge de la generació de CO2 i de el consum total d'energia (a la Unió Europea, els edificis són responsables de l'36% de la generació del diòxid de carboni i de el 40% del consum final d'energia) acapara l'atenció dels governs i la comunitat internacional, preocupada per la generació d'estratègies per limitar les emissions de carboni. El volum de capital gestionat pel sector financer convida els governs a col·laborar amb el mateix en la creació d'un nou parc immobiliari més eficient energèticament. L'Acord de París i els programes i normatives derivades de la mateixa, fomenten la creació d'instruments de finançament verda per part de el sector públic i privat.

L'objectiu principal de l'estudi és desenvolupar un estat de l'art sobre el finançament verda: en què consisteix, quins són els seus antecedents pel que fa a acords i normatives, i quins són els tipus fonamentals i els exemples més destacats. Ens centrem especialment en dos instruments de finançament: bons verds (a escala global) i hipoteques verds (als Estats Units, Mèxic i la Unió Europea, amb especial èmfasi a Espanya), a més de dues experiències prèvies de finançament fora d'aquesta classificació: el cas anglès Green Deal i l'alemany EnEv.

La metodologia utilitzada consisteix en una revisió, registre i anàlisi de diferents fonts d'informació classificades en: a) articles científics, b) documents normatius ic) pàgines web institucionals, sobre el finançament verd i els seus principals instruments (bons i hipoteques verds), analitzats des de la perspectiva de la regulació, difusió i aplicació.

L'anàlisi ha revelat que realment no hi ha una estandardització per a l'emissió i certificació en cap dels casos de finançament verd. Hi ha una recerca per homogeneïtzar aquests processos, sent els bons verds que porten avantatge sobre altres mecanismes de finançament. En el panorama hipotecari, la desinformació per al prestatari en l'accés, la inexistència d'un sistema de certificació únic que faciliti la regulació, la possible inseguretat per a l'inversor, la molt limitada oferta de productes en països com Espanya, les desigualtats aparellades a l'accés a aquest tipus de productes, així com la tendència a la localització en la perifèria dels habitatges registrades amb aquest tipus de finançament, són algunes de les limitacions observades durant l'estudi.