Permeabilitat a nivell de terra com a indicador de transitabilitat en ciutats

Resum

Durant segles, els desenvolupaments urbans es van dimensionar a escala humana. Les ciutats tenien un nombre limitat d’habitants i una mida que no era convenient superar per no superar el punt d’equilibri. Amb el pas del temps, després d’importants descobriments en el camp del transport, aquests límits es van difuminar. Els sistemes de transport mecànics van permetre l'expansió de les ciutats perquè els cotxes privats permetien moure's fàcilment i a un cost reduït. Aleshores, la priorització del trànsit de vehicles als carrers va créixer a costa dels vianants. La qualitat del carrer va disminuir gradualment amb aquest canvi, tal com van advertir autors com Jane Jacobs a mitjan segle passat.

Després de dècades d'expansió urbana, les institucions acadèmiques i polítiques demanen avui un model totalment oposat. Avui dia s'apunta a un canvi cap a ciutats compactes, amb veïnats d'ús mixt i carrers transitables. L'estudi presentat en aquest document se centra en l'últim punt, la promoció de carrers dissenyades perquè les persones caminin, gaudeixin i es sentin segures.

La capacitat de caminar és un concepte que integra diversos aspectes relacionats amb el disseny de carrers amb l'objectiu de convidar a les persones a moure a peu. Un dels aspectes que afecten la capacitat de caminar és la relació directa entre els vianants i les plantes baixes, tant pel que fa a l'aparença com a la permeabilitat de les façanes. Les façanes permeables a nivell de terra proporcionen una connexió entre els vianants i els edificis circumdants, fent-los sentir segurs i còmodes al carrer.

Algunes institucions han desenvolupat eines d'avaluació de sostenibilitat urbana que avaluen la capacitat de caminar dels desenvolupaments urbans, entre d'altres paràmetres. En general, un sistema de puntuació quantifica el grau de compliment d'algunes mètriques relacionades amb la capacitat de caminar. En aquest estudi, es van aplicar dues mètriques de l'eina d'avaluació TOTS Standard 3.0 a un cas d'estudi, ambdues referides a la permeabilitat a nivell de terra. L'objectiu és doble: provar el sistema mateix obtenint alguns valors de referència i descobrint la relació entre els valors en detall i la seva posició al llarg del carrer.

L'avaluació es va realitzar en dos carrers de barri de Gràcia, Barcelona: Verdi i Bruniquer-Terol-Ros d'Olano. Els carrers són perpendiculars, 5-10 metres d'ample i 780 i 882 metres de llarg. Gràcia es considera un veïnat vibrant, actiu, compacte i d'ús mixt, per la qual cosa s'espera que aconsegueixi una alta puntuació en la permeabilitat a nivell de terra.

Els paràmetres triats són la mètrica 1.B.1, "Atac frontal visualment actiu" i 1.B.2, "Atac frontal físicament permeable". Les mètriques es van aplicar als carrers esmentades en un estudi de camp seguint el procediment definit en la norma. Per a això, es van utilitzar una sèrie d'imatges i un plànol de la zona. El resultat de la mètrica 1.B.1 ser un 100% de façana visualment activa en ambdós carrers, el que significa que tots els segments o blocs tenen més de l'20% de longitud transparent. Aquest valor correspon a el valor màxim en la puntuació. En el cas de la mètrica 1.B.2, el nombre d'entrades per cada 100 metres de façana de bloc és de 17 a Bruniquer-Terol-Ros d'Olano i 20 en Verdi. El valor requerit per obtenir la puntuació màxim en l'Estàndard TOD és de 5 entrades per cada 100 metres, de manera que ambdues carrers estan molt per sobre de la puntuació. Segons les dues mètriques, la capacitat de caminar seria àmpliament aconseguida.

L'anàlisi de cada segment va mostrar una relació entre la permeabilitat a nivell de terra i dues característiques: la distribució de la parcel·la i l'antiguitat de l'edifici. A part d'això, va sorgir un tema crític a l'aplicar el procediment, la influència de el temps; ja sigui l'hora del dia, l'època de l'any o la situació dels locals a la planta baixa segons les fluctuacions de mercat. Depenent d'ells, l'adquisició de dades en el camp pot canviar el resultat.

L'aplicació de les mètriques estàndard de TOD de caminabilitat al camp ha resultat ser una eina fàcil i útil per analitzar la permeabilitat a nivell de terra, encara que subjecta d'alguna manera als criteris aplicats en l'adquisició de dades. Els valors obtinguts han estat molt més alts que el màxim requerit en la puntuació, de manera que les ciutats compactes poden necessitar un altre rang de valors per a proporcionar una definició més subtil de caminabilitat perquè la puntuació sembla estar fora d'escala. L'aplicació en aquest estudi de camp ha demostrat que la puntuació està vinculada al context i que una eina pot considerar que la naturalesa de les ciutats és variable.